viernes, 28 de junio de 2013

¿Reduïr a 15 els membres de l´AVL? No, sr. Fabra: AVL derogació


Consell Valencià de Cultura (CVC): De 21 a 11 membres.
Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL): De 21 a 11 membres.
Consell Jurídic Consultiu (CJC): De 6 a 5 membres.
Consell Econòmic i Social (CES): De 29 a 15 membres.

Des del Consell s´insistix en la voluntat de "garantisar la supervivència d´este institucions d´autogovern", i defenen que "la modificació no afecta a competències o funcions, sino que perseguix la filosofia d´una administració austera".

En el cas del CVC, el CJC i el CES, poc o res tenim que afegir a la proposta de racionalisació i austeritat, i en veritat es tracten d´institucions que, més o manco politisada la seua gestió, sense dubte són expressió de l´autogovern valencià.

En el cas de l´AVL, Círcul Cívic Valencià ha de rebatre els arguments que aporta el Consell.


L´AVL no és expressió de l´autogovern valencià, ni una institució tradicional valenciana. Es tracta d´una institució pública de recent creació, expressió de l´ingerència del catalanisme en la cultura i la llengua valencianes, que no reporta cap benefici ni servici a l´inmensa majoria de la societat valenciana. Més bé al contrari, perjudica no a soles les boljaques del valencians, sino que representa un agravi cultural de funestes conseqüències. 

L´AVL, com tot lo món sap, és el producte d´un acort polític entre el Partit Popular de José María Aznar i la Convergència i Unió de Jordi Pujol per a tancar el pacte de govern PP-CiU en la llegislatura 1996-2000.


La consellera de cultura i el president de l´AVL: mamporrers del catalanisme
en les institucions valencianes.
Com a entitat cívica i cultural valenciana, demanem una volta més la derogació de l´AVL o la seua valencianisació, substituïnt a tots els seus membres (especialment a la majoria d´ells que pertany a l´Institut d´Estudis Catalans) i encarregant a l´entitat una nou dictamen que assumixca la realitat i la veritat del valencià: que és una llengua singular, pròpia dels valencians, i independent de cap atra llengua, com la tradició lliterària, la seua riquea lèxica i gramatical documentades, i la consciència idomàtica dels valencians dicten.

A Círcul Cívic Valencià no mos aprofita la variació, possitiva o negativa, en el número de membres de l´entitat catalanista: no és la cantitat de membres el problema d´esta institució, sino la calitat dels mateixos, la seua voluntat de treballar per la llengua catalana, i el seu actual dictamen fundacional.

El valencianisme seguix esperant a que el PPCV treballe per recuperar la seua confiança. De moment, a soles ha trobat indiferència i agravis: el pacte de reciprocitat C9-TV3, l´abandó de la proposta de solicitut a la RAE per a modificar la definició de "valencià", ajuntaments i institucions que firmen acorts de colaboració en l´AVL, subvencions a Escola Valenciana, no aplicació del model educatiu trilingüe, impossibilitat de matricular als estudiants en moltes poblacions i comarques en llínies que no siguen en català...

2015 arriba, el temps apremia, i el PPCV seguix mantenint el mateix baix perfil, els mateixos complexos i la mateixa indiferència cap a la defensa de l´identitat, la llengua i la cultura valencianes. La batacada electoral pot ser estrepitosa.

domingo, 23 de junio de 2013

PLV i CCV soliciten a la RACV l´expulsió de Ramon Ferrer


Les entitats Plataforma Valencianista (PLV) i Círcul Cívic Valencià (CCV) demanen a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) l´inmediata expulsió de l´entitat valenciana del sr. Ramon Ferrer, acadèmic d´esta última i alhora president de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).



A la petició, que presentarem per escrit a l´atenció personal de En Vicent Lluis Simó Santonja, actual decà de la RACV, hem afegit una campanya d´arreplegada de firmes en la plataforma social Change.org.



A abdós entitats cíviques valencianes no mos pareix de rebut que persones membres d´entitats promotores i defensores de la llengua i cultura netament valencianes hagen utilisat la seua posició en estes entitats per a possicionar-se en una entitat, l´AVL, que abandera institucionalment el catalanisme en la Comunitat Valenciana.

És incompatible ocupar plaçes d´acadèmic i membre en la RACV i en l´AVL al mateix temps, en tant en quant les finalitats divergents d´abdós entitats.

La mateixa petició és per tant extensible també als senyors Àngel Calpe, Artur Ahuir i Alfons Vila. Estos 4 senyors han creuat fa molt de temps la llínia de lo mínimament tolerable a un membre d´una històrica institució valencianista. Esta "doble militància" implica, sense dubte, una actitut de traició manifesta per part d´estos senyors als postulats de la defensa i promoció de les senyes d´identitat del poble valencià, siguent en este cas la llengua el cavall de batalla de l´ent catalaniste encarregat per Jordi Pujol i José María Aznar en els 90 al govern autonòmic del PPCV a canvi de la governabilitat d´Espanya.

Els acadèmics de l´AVL, ademés, són els únics membres d´acadèmies llingüístiques d´Espanya que percibixen salari per la seua llavor. Un molt generós salari de l´entorn del 6.000 € mensuals. Pareix que, endolçada en diners, l´amargor de la traició al idioma dels valencians es torna més digerible.

miércoles, 19 de junio de 2013

El PPCV solicitarà a la RAE que modifique la definició de "valencià" en el diccionari

Círcul Cívic Valencià vol felicitar al Partit Popular de la Comunitat Valenciana per la presentació d´una Proposició No de Llei que demana al Consell que es dirigixca a la RAE per a solicitar la rectificació de la 5º acepció de "valenciano" que recull el diccionari de la llengua castellana: "variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia", modificada en este sentit en 1971 per pressions de l´entorn catalaniste, com posteriorment reconegueren alguns dels firmants d´este document:


Estes pressions foren posteriorment reconegudes per alguns dels firmants, com el Cardenal Tarancón o Camilo José Cela, en un complet informe elaborat per la Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

La definició del diccionari de la RAE en 1959 manifestava que el valencià és la "lengua que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia", fins la modificació feta en 1971.

Segons l´artícul 1 del Real Decret de 26 de novembre de 1926, a la Llengua Valenciana li corresponia un silló en la RAE per a ser representada com a llengua independent. Aixina figurava en el mapa de la revista La Esfera, any XIV, pàg. 4, Madrid, 26 de març de 1927. Dit honor recaigué en el Pare Lluis Fullana i Mira, qui féu son discurs d´ingrés en la RAE l´11 de novembre de 1928.

Segons artícul publicat en Las Provincias per J.C. Ferriol el 12 de novembre de 2006, titulat "La definición más polémica del valenciano"

En 1959, el secretario perpetuo de esa institución, Julio Casares, aludía en el Boletín de la RAE correspondiente al mes de diciembre a la rectificación que se había hecho de las definiciones de catalán, valenciano, mallorquín y balear, “con el fin de ajustarlas a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones”. Y añade: “del valenciano, por ejemplo, se decía ‘dialecto de los valencianos’. Ahora se le reconoce como lengua y se añade que es la hablada en la mayor parte del antiguo Reino de Valencia”. 

La tesis sostenida por la RAE se extendió a otros diccionarios. El Espasa-Calpe de 1965 define valenciano como “lengua romance vernácula que se habla en la mayor parte del antiguo reino de Valencia. (Acad)”. El Everest Cúpula, editado en León en 1967, recogía la acepción “lengua hablada en la mayor parte del antiguo reino de Valencia”. Y la Enciclopedia Universal Sopena, editado en Barcelona en 1968, clavaba esa misma definición, y añadía la abreviatura “Acad.”, para expresar la sintonía con la aparecida en la RAE. El nuevo diccionario ilustrado de Sopena, en 1971, mantuvo la misma definición. 

La tónica general de estas definiciones constata la consideración de lengua para el valenciano, y al mismo tiempo, la ausencia de referencias que la vinculen con el catalán. El cambio de criterio que adopta la RAE a comienzos de los años 70, esta relacionado, según algunos investigadores, con las reivindicaciones políticas que llegaban desde Cataluña. 

Hem de destacar també l´artícul al respecte que publicà Joan Culla en Las Provincias el 17 de novembre de 2006, titulat "Las tribulaciones de la RAE", a on expon perfectament la problemàtica.


La proposta presentada pel Grup Popular de Les Corts s´expressa en estos termens:

El valenciano viene de los íberos, en el siglo VI antes de Cristo, incluso antes, ya que hunde sus raíces en "la más profunda prehistoria". Así se asegura en una proposición no de ley presentada por el grupo popular de las Cortes y firmada por su portavoz, Jorge Bellver, para justificar la petición al Consell para que se dirija a la Real Academia Española (RAE) "solicitando que, en virtud de los acuerdos que la institución tomó el año 1959, y de cuanto establece el vigente Estatuto de Autonomía de la Comunitat Valenciana, se reconozca al valenciano su categoría de lengua o idioma propio de los valencianos que se habla en la mayor parte de la Comunitat Valenciana, y así lo haga constar en la próxima edición del Diccionario". La propuesta, de "tramitación especial de urgencia", todavía no tiene fijado pleno y se enmarca en la estrategia del PP, en sus horas electorales más bajas, de echar mano del fondo de armario para alimentar al electorado regionalista de cara a 2015. Una línea que lidera el secretario general del PP y conseller de Gobernación, Serafín Castellano, quien acaba de rubricar un convenio para que la secesionista RACV le asesore hasta 2017.


En la exposición de motivos de la iniciativa (...) se asegura: "El habla de los valencianos, que parte sin duda de la más profunda prehistoria, se escribe ya desde el siglo VI antes de Cristo con el lenguaje ibérico y, después de las aportaciones sucesivas a partir de las fenicias, griegas y latinas, ha llegado a nuestros días en la forma en que lo conocemos". El texto arranca señalando que "después de diversas decenas de miles de años de vida durante la prehistoria, con la cultura ibérica en el territorio de la actual Comunidad Valenciana desde el Cenia al Segura, los valencianos comenzamos a escribir uno de los periodos más brillantes de la historia de España". "En la cultura ibérica -prosigue- encontramos los valencianos el germen de la nuestra actual, plasmada de manera fehaciente en los documentos arqueológicos que se van descubriendo: fiestas, costumbres, folclores, economía, religión, sociedad y lengua". Son, añade, "más de 2.000 años de historia de vida intensa". 

Paralelament, el PP en la Taula de las Corts ha començat a bloquejar iniciatives de l´oposició per utilisar "país valencià", despuix de la resolució aprobada pels populars instant al vet de tots els escrits que utilisen este terme. Resolució a la qual representants de CCV assistírem i que ya felicitàrem en son dia.

Aras de los Olmos, Morella y Buñol, parte de los "países catalanes"

La noticia la daba el domingo 16 de junio el diario ABC: "El nacionalismo catalán coloniza hasta el Jurásico". Transcribimos:

Hasta la noche de los tiempos se ha remontado el nacionalismo catalán para vender las bondades de su idea de «nación». La página web de la Generalitat, en el apartado dedicado a ciencia y cultura, llega a destacar como parte de la riqueza de los «Países Catalanes» yacimientos paleontológicos de millones de años de antigüedad, varios de ellos situados en otras comunidades autónomas e incluso en el extranjero, pero que la web oficial del Gobierno catalán cita como parte de su territorio natural. Lo hace en una sección titulada «Los principales yacimientos paleontológicos de los Países Catalanes». Y entre los que cita como tales figuran los situados en la localidad turolense de Peñarroya de Tastavins (citada en internet por la Generalitat como «Penya-roja»), en el municipio valenciano de Aras de los Olmos, o en Morella (Castellón). 

«En los territorios de lengua y cultura catalanas hay presencia de restos fosilizados de dinosaurios como huesos, huellas y huevos», promociona la web en cuestión. En ningún caso se citan dichas localidades indicando a la provincia a la que pertenecen, ni aclarando que están fuera de Cataluña. La tesis que se presenta es que forman parte de la riqueza paleontológica de los «Países Catalanes» que se remonta millones de años atrás, hasta el Jurásico. Además, dichas localidades no catalanas y sus yacimientos se citan, sin diferenciación alguna, junto a otros enclaves que sí están dentro de Cataluña. 

Hasta las puertas de Cuenca 

«En todos los Países Catalanes hay muchos yacimientos de mamíferos, con una gran cantidad de restos fósiles y diversidad de especies, desde el Eoceno hasta el Pleistoceno superior», afirma otro de los párrafos de este extenso artículo promocional de la Generalitat. Y, para extenderse en los detalles, explica que «de hace alrededor de 16 millones de años habría que mencionar los de Bunyol (Foia de Bunyol) y los Casots (Subirats, Alt Penedès)». 

El artículo de ABC prosigue, pero hemos remarcado lo más llamativo.

Poco a poco... ¿todo es catalán?
Con semejantes afirmaciones, contrarias al ordenamiento territorial español, a la Constitución, a los estatutos de autonomía aragonés, balear y valenciano, a la historia, a la ciencia y al respeto por la sensibilidad de los ciudadanos de las comunidades autónomas limítrofes, se despacha la web del gobierno catalán.

Otros artículos de dicha web de la generalidad llegan a asegurar que el territorio "natural" de Cataluña padece "la fragmentación administrativa en diversos estados" como España, Italia, Francia y Andorra. O que la Albufera de Valencia es catalana.

Desde Círculo Cívico Valenciano EXIGIMOS al gobierno catalán la corrección inmediata de todas y cada una de las falacias, injerencias, afirmaciones carentes de rigor histórico y/o científico, y, en todo caso, a la eliminación inmediata de cualquier referencia a enclaves geográficos, ítems culturales o características históricas correspondientes a la Comunitat Valenciana y a su concepción tradicional de Reino de Valencia, que en absoluto guardan relación de pertenencia, compartición o subordinación con Cataluña ni con su configuración histórica de condados de la Marca Hispánica, más allá de la mera pertenencia común a la antigua Corona de Aragón en el medievo, dentro de la cual el Reino de Valencia fue crisol de culturas, con una lengua propia y el primer Siglo de Oro literario peninsular, centro de esplendor económico y comercial, eje del Renacimiento español y uno de los estados jurídicamente más avanzados de Europa, mientras, de forma coetánea, los condados catalanes dependían todavía del estado francés hasta la firma del Tratado de Corbeil en 1258, y posteriormente siguieron arrastrando las características políticas propias de un sistema feudal hasta bien avanzado el siglo XIV.

Círculo Cívico Valenciano INSTA al gobierno valenciano a sumarse a nuestra exigencia al gobierno catalán, con la determinación que este agravio requiere, en vez de con las medias tintas y la política pactista y de cesión a las injerencias catalanistas a las que nos tiene acostumbrados Alberto Fabra y su ejecutivo.

Plantéense los señores Fabra, Císcar, Castellano y demás si este agravio cumple el acuerdo de reciprocidad televisiva entre RTVV y TV3 que recientemente firmó el president. ¿O es que el respeto por las señas de identidad valencianas que enuncia el acuerdo solo se circunscribe a términos televisivos? De nada nos sirve que TV3 deje de referirse al "país valencià" si las webs institucionales catalanas siguen afirmando que la Albufera, Aras de los Olmos, Morella o Buñol pertenecen a los "países catalanes", ¿no les parece?

jueves, 13 de junio de 2013

Círculo Cívico Valenciano valora la vuelta de TV3 a la Comunitat Valenciana


Desde Círculo Cívico queremos valorar la desafortunada aprobación en Les Corts Valencianes del acuerdo de reciprocidad entre C9 y TV3, que consideramos un agravio personal de Alberto Fabra a la sociedad valenciana, fuera de momento y fuera de lugar.

1. No se entienden los motivos que han conducido a Alberto Fabra a negociar con el gobierno autonómico catalán este innecesario acuerdo de reciprocidad: sin motivo, sin contraprestación aparente, sin ser una petición mayoritaria de la sociedad valenciana, con el desacuerdo manifiesto de todo el espectro cívico, social, cultural y político valencianista. Fabra se nos revela una vez más como un personaje nefasto para identidad valenciana.

2. Permitir las emisiones de TV3 en territorio valenciano supone un desembolso económico para el Gobierno de España, que tendrá que sufragar un nuevo múltiplex que facilite las emisiones por TDT de los canales autonómicos catalanes. Todo ello, en un momento económico tan delicado para el país, nos parece una frivolidad innecesaria.

3. Cediendo a las presiones del catalanismo en este tema (en concreto de la entidad filocatalanista Acció Cultural del País Valencià, generosamente subvencionada por el gobierno de Artur Mas para promover el catalán en territorio valenciano), el PPCV se pone una vez más al servicio de la minoría catalanista y sus lobbies de presión. Acceder a la reciprocidad, es dar por las enfervorizadas presiones de un escueto 0,3% de valencianos (audiencia real del canal catalán en la Comunitat Valenciana en sus mejores días). Valencianos que, para más inri, manifiestan a boca llena, siempre que tienen la ocasión, su animadversión por el Partido Popular.

4. Resulta incomprensible como incluso voces internas del partido, previamente discrepantes con esta decisión de Alberto Fabra, se dedican ahora a aplaudirla. Especialmente después de la convención del pasado fin de semana en Peñíscola, donde todos parecen haberse conjurado para dar solidez a un, a nuestro entender, líder de barro, incapaz de defender los intereses generales de la Comunitat Valenciana no solo en esta materia, sino en otras muchas (agua, financiación, deuda histórica, etc). Especialmente cuando el discurso que se le exige a un President implica en ocasiones enmendar la plana a los dictados de la matriz nacional del Partido Popular. Es complicado que un líder no elegido por la sociedad valenciana, ni tan siquiera por su organización política regional,  amplifique la voz de la sociedad valenciana en vez de someterse a los designios de Génova 13.

5. Con esta acuerdo de reciprocidad, el PPCV asume ímplicitamente la unidad lingüística de valenciano y catalán. De no ser así, no tendría sentido dicho acuerdo. El PPCV, por tanto, se posiciona una vez más a favor del pancatalanismo, a pesar de las escaparatistas defensas de la identidad valenciana y de la singularidad idiomática de nuestra lengua. Defensas demostradamente demagógicas y oportunistas.

6. Desde CCV, esperamos una reacción ante este agravio de la Comisión de Señas de Identidad que dirige Serafín Castellano, y de la que forman parte José Manuel Miralles, Mª Ángeles Ramón-Llin, José Mª Chiquillo, Pilar Lozano, Alfonso Novo o Mayrén Beneyto, entre otros. La actividad de esta comisión interna del partido se ha limitado a la elaboración de un manifiesto en todo un año de vida. ¿No creen los miembros de la misma que el agravio de la reciprocidad televisiva requiere algún comentario al respecto? 

Desde CCV seguiremos apoyando cualquier iniciativa que implique un avance en la defensa de las señas de identidad de la Comunitat Valenciana, venga de quien venga. Y siendo duramente críticos con aquellas actuaciones que consideremos un agravio manifiesto.

lunes, 10 de junio de 2013

Coses que no passarien si el PPCV derogara l´AVL

Si el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) treballara per a conseguir la derogació o, en tot cas, l´elaboració d´un nou dictamen que reconeguera la singularitat i independència de la Llengua Valenciana, i la reconversió de l´AVL en ALV, hi ha moltes coses que desgraciadament ocurrixen i que deixarien d´ocurrir.

Captura de pantalla real de Google, a on es definix qué és l´AVL.


1. Nivell universitari: Les universitats valencianes, en sometiment a la llei, no podrien parlar de "llengua acadèmicament catalana" ni "àmbit cultural català", com recentment ha dictaminat el TSJCV per als estatuts la Universitat Jaume I de Castelló, en base al dictamen fundacional de l´AVL, i a la jurisprudència existent per part del TC que, des dels anys 90, autorisa a la Universitat de Valéncia a actuar del mateix modo. Les càtedres de valencià tornarien a existir.


2. Nivell escolar: Els escolars valencians no haurien d´estudiar en llibres, professors i centres que parlen en els següents termens (eixemples d´imàgens reals de denúncies de pares i estudiants valencians remeses a CCV):  






















3. Nivell administratiu: Les administracions valencianes i mijos de comunicació públics deixarien d´utilisar vocabulari català: des de Les Corts Valencianes fins a l´ajuntament més chicotet del territori valencià, passant per RTVV, o la ràdio municipal de qualsevol població valenciana, utilisen una normativa aliena a la llengua dels valencians, que mos exigix un notable esforç de comprensió o mos porta a buscar alternatives en castellà (davant l´absència d´opcions en autèntic valencià), especialment a les persones majors, que no han patit la doctrina escolar que es produïx des de fa 30 anys. 

4. Nivell econòmic: Cantitats indecents de diners del contribuent deixarien d´anar "a la saca" de persones, editorials, organismes i entitats promotores del pancatalanisme, lo que redundaria en poder dotar de majors presuposts a atres partides més necessàries. Sense contar la dotació econòmica anual de l´entitat, la AVL, que mos ha costat als valencians des de la seua creació prop de 50 millons d´euros. Un balafiament intolerable.

5. Nivell polític: La penetració de formacions polítiques sucursalistes del nacionalisme català en territori valencià sería nula o residual. En base a la falsa unitat cultural i llingüística, tenen presència en la nostra terra partits polítics de matriu nacionalista catalana, com són els casos del PSPV-PSC, EUPV-ICV, Compromís (Bloc)-CiU, ERPV-ERC, o la recent presentació en societat de la divisió valenciana de la CUP. Sense l´acceptació d´eixa falsa unitat llingüística, la pata argumental principal del catalanisme polític en territori valencià quedaria definitivament trencada i carent de sentit.

El Partit Popular valencià té la pedra en el seu enteulat. I des del valencianisme exigim una resposta, una reacció definitiva. Aragó i Balears ya han mogut ficha en este sentit. En la Comunitat Valenciana necessitem deslligar-mos d´esta llacra socio-cultural i política que patim, que dividix als valencians i que manté viu un conflicte que en res beneficia a la societat valenciana. 


viernes, 7 de junio de 2013

La Generalitat Valenciana remetrà la denúncia per les emissions illegals de Catalunya Ràdio al Ministeri d´Indústria


A la denuncia que Círcul Cívic Valencià interposà exigint el cesament de les emissions illegals de Catalunya Ràdio i Catalunya Informació en territori valencià, hem obtingut resposta per part de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat Valenciana: 

"Se va a remitir la denuncia presentada al órgano competente de la Administración General del Estado", en este cas, el Ministeri d´Indústria, segons decreta la sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, de 5 de decembre de 2012, recaiguda en el recurs de casació nº 1577/2009.


No obstant, des de Círcul Cívic remetrem també en pròxims díes al Ministeri d´Indústria una petició formal de tancament del repetidors de FM a l´entitat filocatalanista Acció Cultural del País Valencià, propietària dels equips, i de l´aplicació del correspondent règim sancionador.


domingo, 2 de junio de 2013

Arturo Torró confirma a CCV l´eixida de Gandia de la catalanista "xarxa" Ramon Llull

La confirmació mos ha arribat, esta vegada, en la ret social Twitter. El divendres de matí, u dels membres de la directiva de Círcul Cívic preguntava a l´alcalde de la capital de La Safor per l´eixida de la ciutat de la catalanista ret de municipis valencians que en son día crearen i s´adheriren alguns municipis governats per una o varies opcions de l´esquerra fusteriana valenciana. 

La resposta: "ya puc donar-te la bona notícia: Gandia ya s´ha eixit de la "xarxa" de la Fundació Ramon Llull".

Gandia es suma aixina a Onda, Benicàssim, Vinarós, La Salzadella i Elig, a l´hora de trencar el compromís de colaboració en una entitat creada ex profeso per a adherir municipis valencians a una institució més de l´entramat associatiu dissenyat pel catalanisme per a promoure les doctrines del pancatalanisme en els territoris del imaginaris "països catalans".




La decisió contrasta en el recent acort de colaboració que el sr. Torró firmà recentment (27 giner) en el president de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramón Ferrer, segons el qual s´establix "el compromiso de las dos partes de iniciar unas líneas de colaboración que contribuyan a potenciar la presencia del valenciano en la toponimia local, la rotulación, la comunicación municipal y el impulso de la Oficina de Promoción Lingüística, y a elaborar una amplia programación cultural en ¿valenciano?". En este enllaç, la notícia, tal i com aparegué en un conegut blog de notícies valencià.