Ricardo Alós és vicepresident de Círcul Cívic Valencià
Permeta'm en primer lloc posar-nos en situació per a que qui nos
lligga puga fer-se una idea del motiu de la present carta.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) fon creada en 1915.
Entre atres activitats de tipo cultural es dedica, des de ben antic,
a normativisar la llengua que parlem els valencians, sent acceptada
dins de l'Institut d'Espanya com acadèmia associada.
En 1932 apareixen unes bases ortogràfiques, basades en la
normativa ortogràfica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC) en la pretensió d'unificar, baix una única norma,
l'ortografia del català i del valencià. Estes bases a penes
tingueren repercussió en terres valencianes i l'anarquia ortogràfica
seguí regnant en el nostre idioma.
Per este motiu i davant la manca d'un model ortogràfic oficial
que normativisara la llengua valenciana, en 1981 la RACV dictaminà
unes normes -conegudes per les normes del Puig- les quals foren
avalades per numerosos intelectuals i entitats culturals valencianes
tal i com recull l'acta notarial que es feu per tal motiu. Estes
normes tingueren també el seu reconeiximent oficial en publicar-se
en elles l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 i
foren usades per la Conselleria de Cultura per a l'ensenyança del
valencià.
Hem de fer notar que vosté és acadèmic de número, medalla
número dos, d'esta institució des de 1984.
Al setembre de 1998, dèsset anys despuix de l'acceptació de les
Normes del Puig, la Generalitat Valenciana emet una llei per a la
creació d'una nova acadèmia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
(AVL) encara que no es va constituir fins els últims dies de juliol
de 2001. La dita acadèmia fon declarada en la reforma de l'Estatut
d'Autonomia del 2006, com l'únic organisme competent per a regular
nostre idioma, el valencià. Totes les institucions de la
Generalitat, el conjunt de les administracions públiques, el sistema
educatiu, aixina com també els mijos de comunicació, entitats,
organismes de titularitat pública o que conten en finançació
pública, estan obligats a seguir els dictats de l'AVL
Aplegats a este punt, yo em pregunte si un organisme, que està
adscrit a Presidència pero conta en autonomia pròpia, puga dictar
normes les quals han de seguir-se des de el propi govern, passant per
la Conselleria d'Educació, sanitat, justícia, partits polítics,
etc. fins a qualsevol entitat d'ajuda social que siga depenent de
l'ajuntament del poble més chicotet de la Comunitat Valenciana, està
dins de la llegalitat.
Be, tornant a lo d'adés, nos queda per contar un detall molt
important; resulta que esta acadèmia, l'AVL que vosté presidix, té
per objecte elaborar una normativa llingüística per al valencià
partint d'aquelles bases ortogràfiques de 1932 provinents de
l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) de les quals féem referència
més amunt i que no conseguiren evitar l'anarquia existent, sino mes
be aumentar-la.
És a dir, tot lo contrari a les normes emeses per la RACV, a la
que vosté pertany, les quals foren extensament consensuades.
La normativa llingüística creada per l'AVL recull amplament les
característiques de la llengua catalana i , és necessari dir-ho,
algunes de la valenciana, pero en la majoria dels casos reduint-les a
formes coloquials o dialectals, recomanant l'us de les forasteres.
Açò té unes conseqüències molt greus. En primer lloc perque
no està fent-se lo que dictamina la llei 4/1983 de 23 de Novembre,
en relació a la “defensa del patrimoni cultural de la nostra
Comunitat Autònoma i de manera especial en la recuperació del
valencià, definit com a llengua històrica i pròpia del nostre
poble”.
En segon lloc, és socialment innegable el gran malestar i rebuig
que provoca esta nova llengua que s'ha creat des de l'AVL seguint la
nova normativa feta. L'acadèmia que vosté presidix ha obligat a que
se canvien els noms històrics i ben documentats de molts pobles, per
haver de seguir eixa normativa ortogràfica que ve imposta des de
atres territoris. Parle de pobles com ara Alboraya, Foyos, Alberich,
Albuixech, Alcoy, Chirivella, Bechí, Chert i moltíssims més,
aplegant fins i tot, a haver d'escriure València, en lloc de
Valéncia, perque aixina s'escriu i pronuncia en Catalunya.
En la nostra televisió autonòmica és difícil escoltar
valencià. Només quan se fan entrevistes a la gent i no quan
escoltem als presentadors, periodistes i locutors. L'explicació és
senzilla: el poble valencià no té l'obligació de seguir els
dictats llingüístics de l'AVL.
Podríem posar molts més eixemples pero n'hi ha u de vital
importància: quin pare no s'ha vist incapaç d'ajudar als seus fill
a fer els deures o a estudiar perque els llibres de text, documents,
eixercicis, etc. estan redactats en una llengua que ampra formes i
lèxic desconeguts i forasters?
A través de l'AVL, pero en diners de tots els valencians, se
subvenciona a organismes i associacions que tenen per objecte la
divulgació del català com ara la Fundació Escola Valenciana,
Fundació Sambori, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc,
Fundació Bromera, Associació d'Editors del País Valencià, etc.
Si tot açò ya és gros, no podem deixar-nos en el sac l'última
actuació de la, per vosté presidida, AVL.
En l'artícul sèt de la llei per a la seua creació ( llei 7/1998
del 16 de setembre) en lo referent a les seus competències, diu:
en l'apartat d)
“Velar por el uso normal del
valenciano y defender su denominación y entidad.”
i en l'apartat g)
“Las otras que,
dentro del ámbito de sus competencias, le encarguen el Presidente de
la Generalitat,
las Cortes Valencianas o el Gobierno Valenciano”
En canvi, l'acadèmia que vosté presidix i davant de l'iniciativa
parlamentaria encaminada a demanar a la RAE que li reconega al
valencià la categoria de llengua que es parlada pels valencians,
presenta una declaració institucional en les Corts en l'intenció de
que és paralise la petició perque el valencià no és més que la
llengua portada pels repobladors catalans.
Li recordem, En Ramón, que En Antonio Ubieto, al que vosté
adorava i defenia en els seus estudis i conclusions, ya demostrà que
esta idea de la repoblació era impossible degut a l'insignificant
número de repobladors catalans.
Li preguem des de estes llínees que li diga al president del
Consell Jurídic Consultiu, Vicente Garrido, que el valencià no és
lo que l'AVL diga que ha de ser, sino lo que és: la llengua
històrica dels valencians.
Per acabar, cal preguntar-nos com pot estar vosté al càrrec de
l'AVL i a l'hora ser acadèmic de número de la RACV.
Siga valent, En Ramón i tinga dignitat i coherència. No es pot
estar a una cosa i a la contrària.
Representants de Círcul Cívic s´han reunit el dimecres 24 de juliol en el director general del Valéncia CF, Luis Cervera, per a presentar-li un informe en el qual s´explica a l´actual direcció del club la forma en la que el catalanisme ha penetrat en l´entitat de Mestalla, i es sugerixen mides de correcció i atres propostes per a que el Valéncia CF torne a la senda de la representació del sentir majoritari de la societat valenciana i de la masa social del club, desconectada plenament del català normatiu de l´AVL utilisat en la web oficial, els perfils socials, la revista Amunt o la rotulació de Mestalla, i que els valencians no reconeguem com a llengua pròpia.
