lunes, 28 de abril de 2014

Excelent anàlisis de la situació del valencianisme en Las Provincias

  • El objetivo de la coalición es lograr concejales en las municipales, presentarse a las autonómicas de 2015 y en cinco años obtener escaños en Les Corts.
  • La plataforma heredera de UV asume que el desgaste del PPCV beneficia a UPyD y VOX.

Las grietas que han aparecido en el PPCV debido a la crisis económica y de gestión y a sus problemas judiciales -tiene nueve procesos en instrucción o pendientes de que se fije la vista oral en los que están implicados antiguos cargos orgánicos o de gobierno- se han puesto en evidencia desde hace más de un año en diferentes consultas demoscópicas y muchos de los dirigentes populares son conscientes de que van a pagarlo en las urnas.

Pero además de lidiar con los problemas económicos y judiciales, los populares de la Comunitat acarrean un tercer conflicto: se habían erigido en los defensores del valencianismo. Pero al valencianismo político ya no le basta con que los líderes del PP se envuelvan en la Senyera o realicen declaraciones defendiendo que la lengua propia de la Comunitat es el valenciano, se queden exclusivamente en la denominación y no entren ni en el contenido ni en la normativa.

El sentimiento del valencianismo político, en general, es el de sentirse traicionado por quienes fagocitaron al único partido valencianista, Unio Valenciana, desde 1999 hasta la actualidad, y crearan y blindaran la Acadèmia Valenciana de la Llengua que siempre ha defendido la unidad lingüística con Cataluña y definió en febrero pasado la lengua valenciana como catalán en su Diccionari normatiu.

Esa nueva grieta que ha ocasionado la Acadèmia en los cimientos de la sede del PPCV en la calle Quart hace tres meses se alimenta también de la política lingüística de seguidismo que los diferentes gobiernos populares en la Generalitat -los de Zaplana, Olivas, Camps y Fabra- han efectuado al interiorizar las decisiones que marcó el PSPV de Joan Lerma como jefe del Consell y Ciprià Ciscar como conseller de Educación al desterrar las normas del Puig (con las que se redactó el Estatuto de autonomía) y aplicar las de Castellón, cercanas a las del Institut d'Estudis Catalans.

El acercamiento del presidente Fabra a Artur Mas, con quien pactó hace un año la reciprocidad de las emisiones televisivas para permitir que TV3 se viera en la Comunitat, fue otra de las gotas que ayudó a llenar el vaso de la insatisfacción del valencianismo con el PPCV.

Bien es cierto que la beligerancia ha estado soterrada más de 10 años quizá por el shock que ocasionó la muerte cerebral de Unio Valenciana, que llenó las filas del PP de dirigentes durante la primera década de este siglo y hoy siguen siendo diputados en el Congreso o en Les Corts, senadores o concejales en el Ayuntamiento de Valencia, aunque en privado se quejen de la política del PP en materia identitaria.

Tras las elecciones de 2011 y el relevo en la presidencia de la Generalitat -el valenciano Camps cedió paso al castellonense Fabra- se produjo un resurgir de entidades valencianistas, como Círculo Cívico, Junts Front l'AVL, el mismo GAV, El Piló o Renaixença Valencianista, entre otros, que han declarado la guerra a la gestión lingüística del PP.

Junto a este movimiento social que se ha expandido por las redes sociales y boca a boca, se han mantenido en un plano menos beligerante, aunque firme la entidad decana del valencianismo cultural, Lo Rat Penat, y la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, defensora de las normas del Puig, que poco tienen que ver con las del Institut d'Estudis Catalans. Tras estas entidades, y de la mano de una nueva generación, han surgido nuevos partidos valencianistas, herederos, más o menos, de la Unio Valenciana de Vicente González Lizondo: Accio Nacionalista Valenciana, Renovacio Politica y Unio. Junto a ellos está Poble, en fase de construcción.

Estas formaciones se muestran dispuestas a organizarse en busca de un espacio político que en 1991 llegó a conseguir 208.000 votos, aunque saben que es muy difícil llegar a esa cifra de forma inmediata y más aún si la aventura es en solitario. La asistencia a la concentración contra la AVL del pasado 22 de febrero frente al Palau de la Generalitat les acabó de abrir los ojos: Accio Nacionalista, Renovacio Politica y Unio interiorizaron la necesidad de unir esfuerzos. A finales de marzo llegaron a un acuerdo para presentarse coaligados a las elecciones del 25 de mayo. «Sabemos que es un ensayo para coger experiencia de cara a 2015, que es más que imposible lograr representación ahora en las europeas y casi también en las autonómicas», reconoció uno de los dirigentes de la plataforma que concurre bajo el nombre de Proyecte Europa junto a una formación aragonesa y otra andaluza.

El objetivo de estos tres partidos es sumar a Poble, la más joven de estas organizaciones, poner en marcha esta iniciativa a medio y largo plazo y hacerse sentir en las autonómicas de 2019. Para 2015 se plantean obtener representación municipal y sumar a la plataforma partidos locales de las tres provincias.

Fuera de este grupo se queda Units per València, de Carles Chovi. Lo excluyen porque acató la AVL y se acercó a Compromís.

Obtener presencia en Les Corts en 2015 saben que está difícil, aunque los hay optimistas. «El PP tiene un 20 o 25% de voto prestado que es valencianista, aunque para alcanzarlo tenemos que hacer mucha pedagogía en la sociedad valenciana», reconoció un viejo león de UV que trabaja en la trastienda del proyecto.

Las encuestas en las que se observa el desgaste del PP -una caída de casi 20 puntos- dan una entrada holgada en Les Corts a UPyD y posiblemente VOX también hurgue en las grietas de la calle Quart.

«Este es el momento de iniciar el proyecto. Hace falta porque el PP no defiende de verdad el valencianismo, hace lo que le dicen en Madrid», indicó otro de los integrantes de la plataforma. «Hay que impedir que volvamos a ser moneda de cambio entre el Gobierno y el independentismo catalán. Ya lo fuimos entre Aznar y Pujol, y el resultado fue que Zaplana creó la Acadèmia Valenciana de la Llengua que defiende la catalanidad del valenciano».

Otra cuestión será el apoyo de la burguesía valenciana, secularmente ocupada en mirar hacia poniente, que deja el valencianismo para la religión, la fiesta, el folclore y el fútbol.


Des de CCV felicitem la capacitat analitica del redactor d´esta noticia, Francesc Ricós, en la qual capta perfectament l´ambient que estem vivint en estos moments en el valencianisme polític i cultural.

jueves, 24 de abril de 2014

Wall Street Journal denuncia el imperialismo catalán y vasco

Self-Rule Drive Stalls in Spain's Basque Country



Con este artículo y esta imagen denuncia el reconocido periódico Wall Street Journal el imperialismo y las pretensiones de anexión territorial que abanderan los nacionalismos catalán y vasco en España.

Desde Círculo Cívico Valenciano haremos llegar en breve a la redacción de este medio el informe que en breves días presentaremos en las instituciones europeas, denunciando en concreto el caso del pancatalanismo sufrido por valencianos, aragoneses y baleares, y que ya lleva más de 1.000 descargas desde nuestro servidor de informes.



sábado, 12 de abril de 2014

Fabra admite en TVE1 que compartimos lengua con Cataluña

El president de la Generalitat Valenciana Alberto Fabra participó anoche, 11 de abril de 2014, en el programa La Noche de TVE1. En la entrevista realizada por el periodista Sergio Martín, en la que mantuvo su habitual bajo perfil, Fabra quedó en evidencia en varias ocasiones: se manifestó como "autonomista convencido" y opuesto a la devolución de competencias al estado, cuando hace apenas cinco meses se mostraba proclive a devolver competencias antes de 2015; o cuando ensalza la valencianidad de González Pons, el por todos recordado negociador del infausto pacto de creación de la catalanista AVL con CiU en 1996.

El momento más destacado, a partir del minuto 8:25 de la entrevista, es cuando el periodista Sergio Martín le pregunta por el problema de Cataluña, "una comunidad vecina, tan cercana, y con la que ustedes comparten una lengua con raíz común como es el valencià", a lo cual Fabra no se digna a rebatir o apuntillar.

Hubiera sido sencillo para el sr. Fabra matizar al periodista de TVE que "por supuesto que catalán y valenciano tienen un raíz común, también común al castellano o al gallego: el latín". Pero Alberto Fabra, presidente de circunstancias, más preocupado por satisfacer los dictados de su partido y por reverberar sistemáticamente el cuestionable discurso de la "recuperación" que marca Génova 13, una vez más no estuvo a la altura del momento, y fue incapaz de dejar patente ante toda España que valenciano y catalán son lenguas independientes.

Con toda lógica, podemos afirmar que Fabra no cree en la singularidad e independencia lingüística del valenciano. Por ello no deroga la AVL, no devuelve las competencias lingüísticas a la RACV, no pone freno al adoctrinamiento catalanista en la educación pública, no elimina la JQCV ni las subvenciones a entidades filocatalanistas, ni devuelve la oficialidad a los títulos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. Ni lo hace, ni lo intenta.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-noche-en-24-horas/fabra-reclama-financiacion-autonomica-garantice-educacion-sanidad/2503767/

jueves, 10 de abril de 2014

L´alcalde de Sant Joan d´Alacant (PPCV) manifesta a CCV el seu catalanisme al recolçar a Escola Valenciana

L´alcalde popular de Sant Joan d´Alacant, Manuel Aracil, s´ha dirigit a esta entitat per escrit en resposta a la solicitut de revocació de l´autorisació municipal a l´entitat catalanista Escola Valenciana per a celebrar la trobada.

A pesar del dossier afegit a la solicitut a on mostràvem les pràctiques adoctrinants que es despleguen en les trobades, aixina com l´exhibició de simbologia separatista, consignes polítiques i enaltiment de l´alienació cultural del poble valencià, tot dirigit a chiquets i pares, els termens de la resposta del primer edil del consistori alacantí no tenen desperdici:

"Les Trobades d´Escoles en Valencià, resulten un lloc de reunió i trobada on els ciutadans comparteixen la llengua i cultura de la nostra terra i col·laboren a la seva normalització en la societat".


En l´escrit remés a Círcul Cívic, el sr. Aracil es vanagloria, ademés, de l´acort aprovat en Ple Ordinari Municipal el 19 de decembre de 2013, pel qual es recolça el document d´Escola Valenciana "30 propostes per a conmemorar 30 anys de la LUEV", que inclou accions concretes per a "avançar en la normalitazció del 'valencià' en els àmbits polític, administratiu, social, de la cultura, la comunicació i el món educatiu".

Hem d´evidenciar que el document de resposta està redactat no ya en "valencià normatiu" de l´AVL, sino en perfecte dialecte barceloní, utilisant paraules com "sortida", "seva", "aquest", "nombre", etc.

lunes, 7 de abril de 2014

Entidades de Aragón, Baleares, Cataluña y Comunidad Valenciana trabajan en un informe conjunto que denunciará el pancatalanismo y sus injerencias ante el Consejo de Europa


A finales de febrero de este año, el ejecutivo catalán de Artur Mas presentaba una denuncia ante el Consejo de Europa por ‘las medidas regresivas de los gobiernos valenciano, balear y aragonés sobre el fomento del catalán en el ámbito de sus competencias territoriales’ que, de acuerdo con su opinión, y en un descarado ejercicio de cinismo, ponen ‘obstáculos’ a la aplicación de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, suscrita en 2001.


Escenificación de los imaginarios "ppcc"
Así consta en el informe elaborado por el Gobierno catalán y datado en octubre de 2013 en el que la Generalidad de Cataluña ‘observa con preocupación, y quiere llamar la atención del Comité de Expertos sobre ello, los giros en la legislación y la política lingüística de los otros territorios españoles donde se habla catalán’.
Un grupo de entidades cívicas y culturales de las comunidades autónomas afectadas por dicho informe - denuncia, estamos trabajando para hacer público y entregar durante los próximos días en el Consejo de Europa, en el Parlamento Europeo y en la Comisión de Lenguas Minoritarias un informe donde se denunciarán las injerencias del pancatalanismo auspiciado por los sucesivos gobiernos autonómicos catalanes y los colaboracionistas paniaguados de cada una de las autonomías donde el nacionalismo catalán lleva décadas extendiendo sus tentáculos.
El informe que se está elaborando estará provisto de veracidad contrastada y contrastable, y objetividad en la exposición de los hechos, y muy alejado del habitual carácter manipulador, torticero y falaz, estilo característico del nacionalismo catalán, tan dado a pervertir el lenguaje, subvertir la realidad y alienar conceptos.
Cabe mencionar que, ante la inacción de los respectivos gobiernos autonómicos ante este enésimo agravio del ejecutivo catalán, es a la sociedad civil de las comunidades implicadas a quienes nos corresponde, por responsabilidad cívica y desde nuestra posición ciudadana, exigir la interposición de las barreras necesarias para impedir la penetración del separatismo catalanista y la utilización de nuestros territorios, lenguas e ítems culturales como medios para la construcción nacional de la quimérica entelequia de los "països catalans".

sábado, 5 de abril de 2014

DEP, Pasqual Martín Villalba

CCV vol expressar el seu condol per la mort de Pasqual Martín Villalba, ex President del Grup d´Acció Valencianista i del Círcul Cultural Aparisi i Guijarro.

Círcul Cívic Valencià expressa el seu condol per mig d’este comunicat per la mort del segon President del Grup d’Acció Valencianista, del Círcul Cultural Aparisi i Guijarro, i Cavaller d´Honor, Lloctinent del Capítul de l´Almoïna de Sant Jordi dels Cavallers del Centenar de la Ploma, Pasqual Martín Villalba. Aixina, CCV vol mostrar públicament l’agraïment cap a una de les personalitats que ho ha donat tot pel seu ideal més preciat, el qual no era un atre que l’ideal valencianiste.

Carliste històric, Martín Villalba va saber adoptar una postura dialogant i oberta cap a totes les entitats culturals i cíviques valencianistes, procurant sempre l’unitat del valencianisme per damunt de tot tipo d’ideologies. És precissament eixa actitut oberta la que portà que dins de la seua directiva, en la seua època de President del GAV, compartira posició en Francesc Giner Mengual, el llavors nº 2 de l’Agrupació Local del PSOE de Valéncia Ciutat. Per a en Pasqual només importava l’amor i devoció que u li poguera tindre cap al Regne de Valéncia, a la Real Senyera i a la llengua valenciana.
            
Eixa actitut ferma en defensa de Valéncia el portà també a ser objecte d’una campanya de difamacions i falses acusacions per part dels sectors catalanistes: és per tots coneguda la campanya de calúmnies que va dirigir cap a la seua persona el professor universitari  pancatalaniste Manuel Sanchis Guarner, el qual el va acusar d’un intent fallit d’atentat contra la seua persona, qüestió que este últim mai va poder provar i que quedà totalment desacreditada durant el juí, sent Sanchis Guarner condenat a pagar en costes a Villalba per tota aquella campanya de manipulacions.
            
Llunt açò de minar les ganes de lluitar de Villalba, el va fer enfortir-se dins del seu ideal valencianiste i dins de la seua convicció ferma. És aixina, en la seua etapa com a President del Grup d’Acció, durant els anys més durs de la Batalla de Valéncia, quan des de la seua posició s’escomençà una campanya en favor de l’us i l’ensenyança de la llengua valenciana en les escoles, sent u dels moments claus d’estes accions l’estampa de la seua firma, com a President del GAV, en el document d’adhesió a les Normes Ortogràfiques de la llavors Acadèmia de Cultura Valenciana, les conegudes com a Normes del Puig, el 7 de març de 1981 en el Monasteri de Santa Maria del Puig. Moltes varen ser les reunions que en aquell moment tingué en el llavors President del Consell preautonòmic, Enrique Monsonís, i en la llavors Consellera de Cultura i Educació, Ampar Cabanes, per a fer possible lo que ningú creïa possible: que les Normes del Puig foren les oficials per a la llengua valenciana, que en elles se redactara la primera versió de l’Estatut d’Autonomia, que els títuls de Lo Rat Penat i del Grup d’Acció Valencianista foren reconeguts com a oficials per a impartir classes en les escoles, que la Real Senyera s’arreplegara en l’Estatut d’Autonomia com la bandera històrica i oficial del poble valencià, lluitar pel reconeiximent com a oficial del nostre Himne Regional Valencià, aixina com lluitar per que se reconeguera com a oficial la nostra denominació històrica: Regne de Valéncia.
            



Gran part d’estos objectius marcats sabem que es varen conseguir, puix és ben sabut per tots que a dia de hui la Real Senyera és l’única bandera de tots els valencians i que l’Himne Regional és l’únic himne de tots els valencians. Desgraciadament, en lo tocant a la llengua i la cultura no podem dir lo mateix per culpa de la venuda dels nostres polítics tant del PSOE com del PP cap a interessos aliens que el poble valencià no desija, puix per tots és conegut que tota esta labor va ser desfeta per l’equip de Joan Lerma i Ciprià Císcar, pero això ya és una atra història.
            
Lo cert és que, des de Círcul Cívic recordem a una de les persones que tant de bé ha fet al valencianisme i tantes ganes li posà a la seua lluita per Valéncia. Des de CCV reiterem el nostre condol als familiars d’en Pasqual, aixina com al Grup d’Acció Valencianista i al Círcul Cultural Aparisi i Guijarro, entitats amigues de la nostra.


Descanse en pau, en Pasqual. Gràcies per tot.

miércoles, 2 de abril de 2014

Círcul Cívic i Plataforma Valencianista: NO a "país valencià" en els nostres municipis, ambiciosa campanya conjunta finalisada

Les entitats Círcul Cívic Valencià i Plataforma Valencianista hem posat punt final a una de les campanyes més ambicioses del valencianisme recent: l´exigència directa a més de cent ajuntaments valencians de les tres provincies la substitució de la denominació "país valencià" dels seus carrers, avingudes i plaçes per un atra, a elegir d´una de les alternatives propostes: Regne de Valéncia, Comunitat Valenciana, o Corts Valencianes.

Per a les entitats organisadores de la campanya, la nostra proposta per a l´eliminació de la denominació de “país valencià” del nomenclàtor oficial de carrers d´esta població, i la seua sustitució, correspon a l´enunciat de l´artícul 1.1 de l´Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana, que es referix a la denominació territorial oficial del nostre territori com a "Comunitat Valenciana", a l´escàs nivell d´identificació de la societat valenciana en la denominació “país valencià”, aixina com a l´arbitrarietat i imposició partidista de dita denominació des dels anys 60, sense més existència ni tradició històrica en el seu ús, i atenent a les connotacions implícites de pertenència i sumisió a un ent nacional inexistent, els "països catalans".

D´acort en la llínia seguida per atres ajuntaments valencians, com Paterna, Paiporta, Torrent, Elig, Alfafar, Moncada o Manises, que ya han eliminat la denominació de "país valencià" del seu nomenclàtor de carrers, d´acort a les peticions del valencianisme, durant els últims anys, CCV i PLV, en una campanya sense parangó, hem presentat la petició per registre d´entrada de tots i cada u dels ajuntaments implicats, durant més de dos mesos de treball, un gran cost económic i l´inestimable colaboració de socis i amics de les dos entitats valencianistes.

Els ajuntaments implicats són:

ALACANT:

Agost 
Albatera
Alcoy
Algueña
Alquería d’Asnar 
Alfàs del Pí 
Benidoleig
Benigembla
Benijofar
Benissa
Biar 
Bigastro
Busot
Calp
Cocentaina 
Cox
Quatretondeta
Denia

Finestrat
Guardamar del Segura 
Hondón de los Frailes 
La Vila Joiosa 
Los Montesinos 
Muro d´Alcoy 
Novelda
Ondara 
Orihuela
Santa Pola 
Penàguila 
Petrer
Polop
Rojales 
Sagra 
San Isidro 
Sant Vicent del Raspeig 
Torremanzanas 
Villena

CASTELLÓ

Alcora
Almenara
Bechí
Borriol
Calig
Canet lo Roig
Eslida
Figueroles
Moncofa
Onda
Sant Joan de Moró
Sant Rafel
Vilafamés
Vilarreal
Vinaròs
Benicàssim

VALÉNCIA:

Alaquás
L'Alcúdia
Aldaya

Algemesí
Almàssera
Alquería de la Contessa
Aras de los Olmos
Alzira
Bellreguart
Beniarjó
Benimodo
Benirredrà
Bétera
Carlet
Corbera
Cullera
Favara
Gàtova
Gilet
Guadasséquies
Guardamar de la Safor
Jarafuel
La Pobla de Farnals
Llaurí
Llombay
Manises
Massanassa
Mislata

Piles
Picanya
Puçol
Quart de Poblet
Quatretonda
Real
Riola
Ròtova
Sagunt
Sedaví
Senyera
Silla
Sueca
Tavernes de la Valldigna

Xàtiva
Chirivella
Marines
Monserrat
Granja Costera
Canals



En total, 101 ajuntaments, que representen el 18% del total dels 542 municipis valencians a on encara existix la referència a "país valencià" en els seus carrers.

Per provincies, trobem la denominació a substituïr en: 


Alacant, 37 dels 141 municipis, el 26%.
Castelló, 16 dels 135 municipis, el 12%.
Valéncia, 48 dels 266 municipis, el 18%. 

Cal remarcar el fet de que en gran cantitat d´estos ajuntaments governa el Partit Popular (PPCV), que en maig de 2013 aprovà en les Corts Valencianes una proposta per a no admetre a tràmit en la més alta institució valenciana cap document de l´oposició que fera referència a "país valencià", incurrint en una nova incoherència dels populars: mentres rebugen la denominació catalanista en Les Corts, seguixen admitint-la en gran cantitat de municipis valencians, evidenciant una vegada més la seua erràtica política cultural i identitària, més dirigida a l´efectisme i l´escaparatisme pseudo-valencianiste que a prendre mides concretes i determinants contra el catalanisme que, després de 19 anys de govern autonòmic popular, seguix campant en plena llibertat per les institucions valencianes.

Les entitats que hem desenrollat la campanya quedem a l´espera i observació de la resposta dels ajuntaments implicats, especialment en aquells governats pels suposts "únics garants de la defensa de les senyes d´identitat valencianes", el PPCV.