Círcul Cívic exige al Consell acciones judiciales para reformar o disolver la AVL

En base al incumplimiento contrastado de las funciones para las que se dice que fue creada (resolución del conflicto lingüístico, función descriptiva de la lengua, velar por el valenciano partiendo de la tradición y la realidad, etc), al incumplimiento de l´Estatut d´Autonomia y de varios artículos de su propia Ley de Creación, así como de la Carta Europea de Lenguas Minoritarias, a fundamentar la normativización de la lengua a partir de unas bases lingüísticas sin consolidación ni consenso, a dos dictámenes del CJC que impiden al ente definir el valenciano, y a ser fruto de una negociación política que contraviene la voluntad mayoritaria de la sociedad valencia

na, Círcul Cívic ha solicitado al President de la Generalitat, Alberto Fabra, que la administración autonómica emprenda las acciones judiciales necesarias para reformar o disolver el ente catalanista pactado por Pujol y Aznar en 1996, y al que Zaplana, González Pons y Villalonga dieron cuerpo, para posteriormente ser blindado estatutariamente en 2006 por Camps y el PSPV.

Transcribimos la solicitud: 

A/A Alberto Fabra, president de la Generalitat Valenciana

Solicitamos a la administración autonómica que emprenda las acciones judiciales necesarias para la reforma o disolución de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL),  por lo siguientes motivos jurídicos:

1. Lejos de cumplir su función de desactivar el conflicto sociocultural y lingüístico valenciano, toma posiciones parciales, desoye la voluntad mayoritaria del pueblo valenciano y de los agentes socioculturales netamente valencianos. Finalmente, el resultado es que se agrava el conflicto, no obtiene un amplio consenso, y no cumple las expectativas de la sociedad valenciana.

2. Estableciendo que "...la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d´Andorra... Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix "sistema lingüístic"...", contraviene claramente la propia Ley de Creación de la entidad y el Estatut d´Autonomia de la Comunitat Valenciana, que establece en su artículo sexto que el valenciano es la lengua propia de la Comunitat Valenciana, otorgándole a éste la categoría que le corresponde, la de idioma, no la de dialecto o variedad diatópica de ningún sistema lingüístico superior. Contraviene la realidad al afirmar que “el valenciano, idioma histórico y propio de la Comunidad Valenciana, forma parte del sistema lingüístico que los correspondientes Estatutos de autonomía de los territorios hispánicos de la antigua Corona de Aragón, reconocen como lengua propia”. El Estatut valenciano no reconoce el catalán como lengua propia. Pero además contraviene la sensibilidad mayoritaria de la sociedad valenciana.

3. Al analizar el artículo 3 de la Ley de Creación de la AVL, “la Academia Valenciana de la Lengua es la institución que tiene por función determinar y elaborar, en su caso, la normativa lingüística del idioma valenciano. Así como, velar por el valenciano partiendo de la tradición lexicográfica, literaria, y la realidad lingüística genuina valenciana, así como, la normativización consolidada, a partir de las llamadas Normas de Castellón” observamos nuevas incongruencias:

 ¿Normativización consolidada a partir de las Bases de Castellón? El artículo 3 es perfectamente invalidable: si existe una normativa reciente, que ha gozado de consolidación y oficialidad, es la normativa de la RACV, conocida como Normas del Puig. La Ley de Creación de la AVL no puede ignorar esa circunstancia y tomar partido por unas bases ortográficas que jamás han tenido oficialidad ni aceptación mayoritaria de la sociedad valenciana, y sólo han sido utilizadas y defendidas en entornos minoritarios afines al pancatalanismo.

Pero más sangrante es ver cómo la normativa de la AVL y su tristemente recién estrenado diccionario normativo no parten en absoluto de la tradición lexicográfica, literaria, ni la realidad lingüística valenciana. Nos dicta la AVL que palabras (por poner algunos ejemplos muy gráficos) como “giner” o “tipo” son coloquialismos, y que la formas correctas son “gener” y “tipus”. De palabras como “mosatros” o “atre” no hay ni rastro en el diccionario. Sin embargo, no escuchará el lector en la calle ni leerá en ningún texto no pasado por el tamiz de la normativización parcial a la que nos someten nuestras propias instituciones, las palabras “altre”, “nosaltres”, “gener” o “tipus”. Por poner algunos ejemplos aleatorios.

4. Analizado el artículo 7 de la Ley de Creación de la AVL, que en su sección d establece como función de la entidad “velar por el uso normal del valenciano y defender su denominación y entidad”, podemos discernir que la entidad incumple flagrantemente una de sus funciones primordiales, ya que en absoluto defiende la denominación y entidad de la lengua valenciana.

No defiende su denominación, ya que establece la doble denominación valenciano – catalán y su uso indistinto. Pero esto es consecuencia directa de no defender su entidad como lengua propia, singular e independiente. A pesar de que el valenciano reúne todos y cada uno de los

requisitos que establece la ciencia filológica para ser considerado como lengua: tradición literaria, normativa y diccionario propios, y conciencia lingüística de sus hablantes. Jamás una variedad dialectal de una lengua alcanzó una plenitud literaria tal que le permitiera llegar a disfrutar de un Siglo de Oro. Ni es cierto que a lo largo de la historia hayan coexistido las denominaciones de valenciano y catalán para referirse a la misma lengua, como se expresa en el dictamen fundacional de la AVL. Al contrario, existen numerosas pruebas bibliográficas a lo largo de los siglos de traducciones de una a otra lengua.

5. El valenciano parece ser, para los “académicos” de la AVL, la única lengua conocida a la cual se le atribuye la dualidad de ser al mismo tiempo lengua y dialecto. Esta circunstancia, obviamente, es imposible en términos científicos y reales. Pero el hecho de actuar como agentes del pancatalanismo les conduce a mantener posiciones inverosímiles, solo justificables políticamente.

6. El criterio de inteligibilidad, relativa o absoluta, entre dos lenguas no es tampoco argumento suficiente para afirmar su unidad. ¿En qué grado es capaz el lector de entender a un gallego o a un italiano, sin ser ello condicionante para considerar que el interlocutor habla la misma lengua? ¿Por qué en otros casos de lenguas con mayor nivel de inteligibilidad y coincidencia léxica (gallego y portugués, noruego, sueco y danés, checo y eslovaco, como ejemplos) las singularidades y entidades individuales de cada sistema lingüístico se respetan escrupulosamente?

7. El valenciano está reconocido como lengua regional o minoritaria, independiente del catalán, tanto en la Carta Europea de Lenguas Minoritarias como en la Killilea Resolution de la UE. ¿Cómo es posible que se otorgue mayor reconocimiento a la lengua de los valencianos fuera que dentro de nuestras fronteras, y que no se respete una singularidad idiomática reconocida nacional e internacionalmente?

8. En 2004, el CJC presidido por el sr. Garrido dejaba claro que la AVL no tiene entre sus competencias definir qué es el valenciano, sino simplemente limitarse a realizar las funciones descriptivas de la lengua valenciana atribuibles a una academia lingüística, dictamen que, aunque no vinculante, ha sido renovado este mismo año 2014 por el mismo órgano consultivo, y apoya institucional y jurídicamente nuestra propuesta. La AVL no realiza en absoluto una función descriptiva de la lengua, sino una función impositiva de un modelo totalmente ajeno a la lengua que habla el pueblo valenciano.

9. La creación de la AVL responde exclusivamente al resultado de una negociación política entre partidos políticos, como ustedes bien saben, y nunca a la voluntad de los propios agentes y entidades socioculturales valencianas. Como dijo Sanchis Guarner: “la unidad de la lengua no es un principio, sino una finalidad”. Y esa finalidad obedece exclusivamente a la construcción antinatural de una especie de “nación cultural” catalana, en contraposición a España y a su contrastada identidad histórica.

Por todos estos motivos, hacemos llegar esta solicitud formal con la finalidad de que, desde los poderes públicos, se recomiende y promueva la derogación definitiva de esta entidad, la Academia Valenciana de la Lengua, para así poner fin al expolio cultural y al genocidio lingüístico valenciano.

Entidades cívicas de varias CCAA exigen que la lengua no sea moneda de cambio con el separatismo

Comunicado: las asociaciones que luchan por la igualdad de los derechos lingüísticos alertan sobre la posibilidad de que se use la lengua como moneda de cambio frente al secesionismo

Diversos movimientos y mociones de partidos políticos y asociaciones insinúan, sugieren o directamente proponen como moneda de cambio para frenar las aspiraciones nacionalistas blindar las competencias de determinadas comunidades autónomas en materia de educación y lengua (o modificar el sistema de redistribución de la renta). En lo que nos atañe, queremos alertar a la ciudadanía de que ello supondría dar el plácet a la exclusión del castellano que ya vienen practicando de forma ilegal mediante medidas coactivas, como multar a quien no rotule en la lengua vernácula, o discriminatorias, como educar a muchos niños españoles en una lengua que no es la suya materna –a pesar de ser la oficial en todo el país–, contraviniendo con ello las recomendaciones de expertos y organismos internacionales y violentando el derecho común, en nombre de una ideología.

Por otro lado, el control completo de la escuela comportaría ampliar su capacidad para manipular los contenidos educativos con el fin de crear una conciencia ciudadana favorable a sus pretensiones. El éxito de esa estrategia de ingeniería social salta a la vista en el caso de Cataluña.

Frente a tales propuestas, las asociaciones que luchamos por la igualdad de derechos lingüísticos en distintas autonomías de España manifestamos:

Que jamás aceptaremos la violación de los derechos de los ciudadanos; que seguiremos combatiéndola ante la opinión pública y ante los tribunales de Justicia nacionales e internacionales que, hasta ahora, han venido dándonos la razón, en contraste con la pasividad –cuando no la aquiescencia– de las restantes administraciones públicas y de algunos partidos políticos.

29 de julio de 2014

Asociación por la Tolerancia (Cataluña)

Círculo Balear (Baleares)

Círculo Cívico Valenciano (Comunitat Valenciana)

Galicia Bilingüe (Galicia)

Plataforma por la Libertad de Elección del País Vasco (Euskadi)

La noticia ha sido publicada en la edición nacional de papel de El Mundo, y en el digital La Voz Libre.

El catalanisme a nivell municipal: Monserrat, Sueca o Denia com a trists eixemples

Des de Círcul Cívic solem tractar el problema del catalanisme com a qüestió global, pero també observem el dia a dia dels nostres pobles i ciutats.

Els ajuntaments valencians, molt especialment els governats per l´esquerra paleo-catalanista, pero també en els que governa el PP (com el cas dels 62 ajuntaments del PP que encara tenen carrers "país valencià", o els 9 ajuntaments que enguany han acollit les trobades d´Escola Valenciana), també posen el seu granet de sorra al procés de catalanisació. Mireu un parell de casos aleatoris:

DOC 1: Oferta de treball públic de l´Ajuntament de Monserrat (que no Montserrat), per a cobrir una plaça de tècnic llingüístic:

DOC 2: Enllaços i recursos proposts per l´Oficina de Promoció Llingüística (OPL) en la web municipal de l´Ajuntament de Sueca:

DOC 3: Cursos de "valencià" organisats per l´Ajuntament de Denia, d´acort al programa de la catalanista JQCV:

Des de Círcul Cívic, som inagotables davant els vilipendis a la llengua, cultura i identitat del poble valencià, i seguirem evidenciant-los davant de la societat valenciana i espanyola. Els ajuntaments que actuen d´esta manera tan antivalenciana i deslleal, són l´inmensa majoria, ya que la llegalitat vigent els ampara, gràcies als dictàmens de l´AVL, l´oficialitat de la Junta Qualificadora i la politisació universitària que es traduïx en l´inexistència d´un Grau en Filologia Valenciana. Per eixe motiu, des de Círcul Cívic demanem als nostres governants que posen orde en este kaos cultural:

1. Llei de Defensa Identitària.

2. Oficialitat dels títuls de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat.

3. Derogació o reforma de l´AVL.

4. Creació d´un Observatori Institucional de Respecte a les Senyes d´Identitat.

5. Creació d´un Grau en Filologia Valenciana i desaparició dels estudis de filologia catalana.

Junts, PLV i CCV demanen respecte per lo valencià al Rei Felip VI

En un escrit firmat pels presidents de les tres entitats, Junts Front a l´AVL, Plataforma Valencianista i Círcul Cívic Valencià, i remés al Excm. Sr. En Jaime Alfonsín Alfonso, Cap de la Casa del Rei, les entitats cíviques i culturals firmants fan una exposició del agravi comparatiu en matèria de tracte per part de la Casa Real d´Espanya cap a Valéncia, la seua cultura i la seua personalitat històrica en benefici del imaginari catalaniste, que s´atribuïx la propietat de la llengua, cultura, autors lliteraris i Sigle d´Or, entre atres ítems culturals i identitaris valencians.

A l´escrit remés a la Casa del Rei, s´han afegit una sèrie de documents i proves en l´intenció d´ilustrar als aparentment deficients servicis d´informació de l´institució.

Finalisa l´escrit en una frase del mateix Felip VI: "Nuevos tiempos requieren nuevas soluciones, y sobre todo corrección de errores para un futuro mejor y estable". Eixes noves solucions són les que, des de estes tres entitats cíviques i culturals, esperem que siguen promogudes des de l´institució monàrquica.

Círcul Cívic propon a Rita Barberà fer-se càrrec de la datació del fals Penó de la Conquesta

Les evasives i el silenci administratiu han segut tònica habitual des de que Cïrcul Cívic i Plataforma Valencianista començàrem a reclamar a l´Ajuntament de Valéncia un estudi palinològic (conegut com prova del polen) per al més que probable fals "penó de la conquesta" que guarda el consistori del Cap i Casal.

Despuix d´una indefinida resposta per part de la responsable de Patrimoni de l´Ajuntament de Valéncia, Paula Delgado Hueso, que mos va voler acallar en un escuet "estudiaremos su propuesta", sense donar més detalls al respecte de la petició que, en tota seguritat, posaria fi a u dels més inverosimils arguments sobre els quals es sosté el pancatalanisme, des de Círcul Cívic hem plantejat a l´alcaldessa de Valéncia fer-mos càrrec del cost econòmic de la datació del penó.

Transcrivim l´escrit remés a Rita Barberà:

Donada per rebuda la resposta (expedient 02001-2013-256) sobre la petició que des de l´entitat realisàrem el dia 1 d´octubre de 2013 (nº registre entrada 00110-2013-105897), demanant la realisació de la prova del polen al penó de la conquesta que alberga este ajuntament, des de la nostra entitat estimàrem que la resposta que mos dirigí la cap del Servici de Patrimoni Històric i Cultural, Na Paula Delgado, és insufici

ent: “S´estudiarà la seua proposta” no mos resulta gens clarificador. El desig d´esta entitat és saber:

1. ¿Quan s´estudiarà la proposta?
2. ¿En quin plaç temporal es realisaria la prova?
3. ¿A qui correspon l´estudi de la mateixa?
4. En cas d´aprovar-se la proposta, ¿a qui correspon realisar la prova?
5. En cas de no aprovar-se la proposta, ¿com i quan sabrem que ha segut desestimada?

Tornem a fer hincapéu en l´interés que esta prova té per a la societat valenciana en general, donat que eixa, al nostre entendre, falsa reliquia, és u dels pricipals arguments esgrimits pel pancatalanisme per a justificar algunes de les numeroses injerències i falsetats històriques que el nacionalisme català eixercix sobre la cultura i identitat no a soles valencianes, sino també aragoneses i balears, tal i com li comunicàrem en l´escrit del 26 de novembre de 2013 al qual no mos ha respost.

En tot cas, des de l´entitat Círcul Cívic Valencià volem comunicar-li que sentim la necessitat i tenim la voluntat de fer-mos càrrec, junt ad atres entitats cíviques i culturals valencianes, econòmic i material de dita prova palinològica, per lo qual li demanem les indicacions necessàries per a practicar dita prova al penó, obtenint els permissos correspondents per part del Servici de Patrimoni i de l´Alcaldia de l´Ajuntament de Valéncia.

Quedem a l´espera de que tinga vosté a be atendre-mos personalment per a poder ampliar-li els detalls d´esta petició i els tèrmens del permís municipal necessari per a la realisació de la prova palinològica.

Adjuntem el document "DOSSIER DE CCV SOBRE LA FALSETAT DEL PENÓ DE LA CONQUESTA", redactat en octubre de 2013, i de descàrrega lliure i gratuïta.

Círcul Cívic demana a l´Ajuntament de Valéncia un carrer per a Anfós Ramon

Transcrivim la solicitut presentada el dimarts 15 de juliol en el registre general del consistori del Cap i Casal, a l´atenció directa de l´alcaldessa Rita Barberà:

Per la present, des de l´entitat cívica i cultural Círcul Cívic Valencià, volem manifestar-li la conveniència i el goig de que la ciutat de Valéncia tinga un carrer en honor a un insigne poeta i destacat home de lletres valencià, de Russafa, que faltà fa poques semanes: Anfós Ramon i Garcia, sense cap dubte referent de la poesia valenciana del sigle XX, i poeta més llorejat

Enunciem algunes llínies de l´artícul firmat en en Levante-EMV el 18 de juny de 2014 pel periodiste Baltasar Bueno, en el qual definix breument la figura d´Anfós Ramon: 

Estuvo esculpiendo palabras, verso a verso, hasta semanas antes de su muerte, cuando le acaeció el deterioro y caos total, ley de vida, cumplidos los 90 años.

Fue el poeta de lo valenciano y de lo religioso. También de los temas populares y de la sátira. Escribía en lenguaje llano, para que todos le entendieran. Era el Bernat i Baldoví de nuestro tiempo, pulsaba como nadie las claves del humor y la ironía, de la crítica a la valenciana, hecha Falla.

Nació y vivió en Russafa y tenía el don de la ubicuidad, omnipresente, en todo aquello que rezumara valencianía, sin distingos de ninguna clase.

(…)

Escribió Ramón muchísimos llibrets de falla, diversos miracles, composiciones corpusianas, fue premiado en numerosos certámenes literarios, acudía a tertulias literarias, recitales, conferencias, fue poeta premiado o mantenedor en juegos florales o presentaciones de reina de fiestas. 

Con él coincidí allá por la década de los 70 en Juegos Florales de Xàtiva y de Paterna, en que se nos premió. Era Anfós un poeta costumbrista, dominador de la métrica, el ritmo y las formas, a las que conectaba razones y sentimientos de peso, cargas de profundidad, que estremecían y nutrían las raíces de sus lectores.

Lo fue todo en la Cofradía del Santo Cáliz, en la Adoración Nocturna, Lo Rat Penat, el mundo vicentino, las Fallas, el valencianismo político, el Corpus… se apuntaba a todo, prestaba servicio en todas partes, incluso ya muy avanzada su edad y enfermedad.

Volem demanar-li, no a soles en nom d´esta entitat, sino de tot el valencianisme cívic i cultural, que tinga a be propondre des de la seua posició d´alcaldessa del Cap i Casal, el nomenament d´un carrer, a ser possible en el seu barri, el de Russafa, per a Anfós Ramon i Garcia. 

Guardem puix en la memòria colectiva del poble valencià el nom d´este gran valencià, d´este llorejat poeta, d´este volgut personage de les lletres valencianes, ya que un poble que reconeix i rendix honors als seus referents culturals és un poble conscient del seu passat i present, i encararà el futur en orgull i autoestima.

El joc de cartes "La Fallera Calavera", escarni catalaniste al folclore i cultura valenciana

El leit-motiv principal de la caverna catalanista, des de que Fuster començà a llançar improperis contra tot lo valencià allà pels anys 60, és etiquetar el folclore i la cultura valenciana com a "coentor": des de la paella a la barraca, les Falles a les Fogueres, des de Tombatossals a la Dama d´Elig, o des de la pirotècnia a les tradicions religioses de cada racó valencià, tot lo netament propi és "coent"... lo modern, progressiste i chic és, en canvi, fer calçotades, lluir barretina i estelada, fer correfocs, ballar sardanes i omplir-se la boca en les bondats i cosmopolitisme de la gran metròpoli i centre de l´univers de la cultureta: Barcelona.

En eixa llínia d´alienació i auto-odi, un parell de jóvens valencians afincats en la metròpoli, i plenament embeguts d´eixa rancior fusteriana, junt a un parell de jóvens catalans amants de les teories de Prat de la Riba i Pompeu Fabra, han ideat un joc de cartes, nomenat "La Fallera Calavera", en el qual es fa escarni i ridiculisació d´items, tradicions o personages de la tradició valenciana, com la Moma, la Bellea del Foc, la Fallera Major, la tradició pirotècnica, el Rei Moro o la Paella.

Des de Círcul Cívic Valencià, entitat cívica i cultural valenciana que treballa per la defensa i posta en valor de lo valencià, rebugem este joc de cartes i tot lo ell significa: una mofa a la cultura valenciana, un insult al folclore del nostre poble, i una acció més de catalanisació, ya que el joc no està redactat en valencià, sino en el català normatiu de l´AVL i l´IEC que preten usurpar l´espai de cultura de la llengua dels valencians per a fer que el nostre Regne convergixca en l´entelequia dels "països catalans".

Des de Círcul Cívic anem a contactar en cada u dels punts de venda del controvertit i humillant joc de cartes per a exigir la seua inmediata retirada.

El Síndic d´Agravis admet la denuncia de CCV a l´Ajuntament de La Vila Joyosa per no utilisar la Real Senyera en la web municipal

L´ajuntament de La Vila Joyosa, governat pel PPCV, encara no ha modificat la bandera en la selecció de llengua de la seua web municipal.

Per este motiu, Círcul Cívic demanà al consistori alacantí la correció d´este erro. La resposta fon que en 1443, la Reina Maria concedí a la Vila el privilegi de Villa Real i, junt a este, la seua bandera (aragonesa), i que per això l´escut de la població porta la corona real.

Churres en merines. Círcul Cívic no qüestiona en cap moment la bandera aragonesa de l´escut heràldic de la població, sino que s´identifique en la selecció de llengua de la web municipal a la valenciana en la bandera aragonesa, passant per alt que el valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, i la Real Senyera en franja blava i coronada és la vàlida, per tant, per a identificar la llengua dels valencians.

El Síndic d´Agravis ha admés a tràmit la nostra denuncia, i en breu el consistori de La Vila tindrà l´obligació de cenyir-se a lo que dicten l´Estatut i la Llei de Simbols, de la que el partit que governa el municipi, el PPCV, està fent ara utilisació pre-electoral.

Resulta cridaner que gent del mateix partit que reivindica la Llei de Simbols, l´incomplixca sense que des del mateix PPCV els donen un toc d´atenció. 

L´acostament de Català als postulats d´Escola Valenciana, una de les causes de les dimissions en Educació

Les paraules de Rafael Carbonell a Las Provincias no deixen dubte. 

María José Català afirmà a representants de Círcul Cívic en una reunió mantinguda en el mes de giner que "ha de governar per a tots", pero una vegada més, i esta molt significativa i preocupant, queda en evidència que governa més cap a l´esquerra catalanista que per a l´electorat natural del Partit Popular.

María José Català afirmà en octubre de 2013 en la Comissió General de CCAA en el Senado de España que "a mi Comunidad le interesa que nuestros ciudadanos puedan hablar bien el castellano, el valenciano y el inglés y los ciudadanos no tienen que elegir en qué lengua estudiar, pueden hacerlo en las tres". 

L´aplicació del model educatiu trilingüe seguix en fase experimental per a una conselleria en la que els sucessius titulars passen sense pena ni glòria, eixercint un baix perfil que no enfade a l´esquerra catalanista i reaccionària, proclive a les llínies d´inmersió en el català normatiu que la mateixa AVL del PPCV fa oficial.

A Català l´ha tocat lidiar en una plaça que li queda gran, especialment en un moment tan delicat, tant a nivell electoral com intern, per a un Partit Popular valencià en plena descomposició, dirigit per un mindundis al que ningú ha votat, i al qual el valencianisme li va a passar la factura definitiva en 2015 per tot el dany causat a la cultura i l´identitat valencianes durant 20 anys.

Des de Círcul Cívic decidirem en breu quines mides prendre davant els sucessius agenollaments de la sra. Català als dictats de l´entitat radical catalanista Escola Valenciana, que pareix que és la que realment dicta la política educativa del Consell.

Li recordem a la consellera unes senyes molt significatives del baròmetro de la Generalitat Valenciana publicat en abril d´enguany:

L´inmersió llingüística en català a soles és preferida pel 3,2% de families: ¿per a eixe percentage governa vosté, sra. Català? ¿Ignora per tant al restant de families que aboguen per un sistema educatiu bilingüe / trilingüe, el 83,6%?

Aprofitem per a recordar a la societat valenciana qui és Escola Valenciana, entitat a la que la consellera Català només li falta tindre carnet d´afiliada. 

Concurs de Fotografia "Círcul Cívic Valencià Sigle XXI". ¡Participa!

Círcul Cívic Valencià, en la colaboració d´Ansi Fotógrafos, Onda Valéncia TV i el diari digital VLC News, organisa el I Concurs de Fotografia "Círcul Cívic Valencià Sigle XXI".

La mecànica del concurs és la següent: pot participar qualsevol persona, en un màxim de tres fotos per autor, que no siga professional de la fotografia ni membre del jurat. La temàtica de les fotografies és totalment lliure, i el format.

Les fotos poden ser en blanc i negre o color, sempre en format jpg i en unaresolució mínima de 6 mpx, i no s´acepten montages o fotos en filtres digitals especials.

Es lliuraran tres premis de la següent manera:

Primer premi: la foto guanyadora serà triada pel jurat. El premi consistix en 100€.

Segon premi: la foto guanyadora serà triada pel jurat. El premi consistix en 6 entrades per al cine en  les instalacions de Heron City en Paterna.

Tercer premi: la foto guanyadora serà aquella que reba un major número de “Me gusta” en l´àlbum que CCV dispondrà a est efecte i farà públic en Facebook.

Ademés, cada u dels premiats rebrà el Diccionari Ortogràfic valencià-castellà, castellà-valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Qualsevol dels premis podrà ser declarat desert pel Jurat.

El lliurament dels premis es farà en setembre d'este mateix any en un acte públic. Serà necessària la presència del premiat o d'un representant per a arreplegar el premi. Ansi Fotógrafos imprimira les fotos premiades en paper fotogràfic i seran entregades en est acte als corresponents guanyadors.

El plaç de recepció de les fotos és des del 9 de juliol fins a les 24h del dia 24 de juliol de 2014, i han de ser remeses per e-mail a: concursfotoccv@gmail.com.

És requisit indispensable per a que les obres es tinguen en conte, ser amic en Facebook de CCV (facebook/circulocivico) i/o seguidor en Twitter (@Ccivico_val), aixina com ser amic en Facebook de Ansi Fotógrafos (facebook/Ansi-fotografos)

En el mateix cos del correu es farà constar les dades següents:

Nom

Llinages

Teléfon

Correu electrònic

Conte de Twitter i/o Facebook

Títul de la fotografia. El títul és obligatori i haurà d'estar escrit en valencià segons la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, RACV.

Comentari o explicació. De manera optativa, cada fotografia podrà dur un comentari o explicació no massa extens, el qual estarà redactat també segons la normativa de la RACV i es tindrà en conte a l'hora de valorar la fotografia.

La composició del Jurat, els premis a lliurar, aixina com els criteris de decissió, i atres aspectes del concurs, queden explicats en les bases generals.

CÍRCUL CÍVIC VALENCIÀ

BASES DEL 1er CONCURS DE FOTOGRAFIA CCV SIGLE XXI

VALÉNCIA, JULIOL 2014

Participants.

Tot lo món que ho desige que no siga professional de la fotografia ni membre del jurat.

Tema.

Tema lliure.

Obres.

Màxim tres fotografies originals per autor.

Presentació:

Cada fotografia s'enviarà individualment per correu electrònic a la direcció concursfotoccv@gmail.com fent constar en l'Assunt del mateix “1er Concurs de Fotografia CCV Sigle XXI”.

Format:

Les obres podran ser en blanc i negre o color, en una resolució mínima de 6 Megapixels i en format JPG.

Tècnica:

En cap cas s’acceptaran montages i/o fotografies manipulades digitalment que alteren el contingut de les imàgens llevat del canvi de mida, retall i allumenament o enfosquiment. Tampoc es podrà aplicar cap filtre d’efectes especials

Inscripció.

L'inscripció es de bades i es podrà enviar obres fins a les 24:00 hores del dia 24 de Juliol de 2014. És requisit indispensable per a que les obres es tinguen en conte, ser amic en Facebook de CCV (facebook/circulocivico) i/o seguidor en Twitter (@Ccivico_val) aixina com ser amic en Facebook de Ansi Fotógrafos (facebook/Ansi-fotografos)

En el mateix cos del correu es farà constar les dades següents:

-        Nom

-        Llinages

-        Teléfon

-        Correu electrònic.

-        Conte de Twitter i/o Facebook

-        Títul de la fotografia. El títul és obligatori i haurà d'estar escrit en valencià segons la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, RACV.

-        Comentari o explicació. De manera optativa, cada fotografia podrà dur un comentari o explicació no massa extens, el qual estarà redactat també segons la normativa de la RACV i es tindrà en conte a l'hora de valorar la fotografia.

Premis.

Es lliuraran tres premis de la següent manera:

Primer premi: la foto guanyadora serà triada pel jurat. El premi consistix en 100€.

Segon premi: la foto guanyadora serà triada pel jurat. El premi consistix en 6 entrades per al cine en  les instalacions de Heron City en Paterna.

Tercer premi: la foto guanyadora serà aquella que reba un major número de “Me gusta” en 'làlbum que CCV dispondrà a est efecte i farà públic en Facebook.

Ademés, cada u dels premiats rebrà el Diccionari Ortogràfic valencià-castellà, castellà-valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Qualsevol dels premis podrà ser declarat desert pel Jurat.

El lliurament dels premis es farà en setembre d'este mateix any en un acte públic. Serà necessària la presència del premiat o d'un representant per a arreplegar el premi. Ansi Fotógrafos imprimira les fotos premiades en paper fotogràfic i seran entregades en est acte als corresponents guanyadors.

Criteris.

Es valorarà la calitat de les fotografies, la seua composició i atractiu, la relació en la Comunitat Valenciana aixina com el comentari o explicació que l'acompanye.

Veredicte.

El jurat farà públic el seu veredicte el dia 31 de Juliol del 2014. La decisió del Jurat serà inapelable.

Jurat.

El jurat està compost per les següents persones:

-        Pepe Herrero de Onda Valéncia Televisió

-        Pilar Navarro de Ansi Fotógrafos.

-        Fernando Chiva de Círcul CívicValencià.

-        Juan Carlos Castaños de VLCNews.es

-        Cristian San Bernardino, locutor de ràdio.

Us de les imàgens.

Els concursants autorisen a CCV a amprar les obres presentades en aquelles  publicacions o activitats que estime convenient.

Drets d'image.

Els autors han de velar per respectar els dret d'image de les persones que puguen ser reconegudes en els seues fotografies.

El fet de participar en este concurs, implica la total acceptació d'estes bases i qualsevol conflicte que poguera sorgir serà resolt segon l'únic criteri de CCV.

Isabel Bonig, "el catalanisme no és fum, és foc". Pero el @ppcv li seguix tirant gasolina

Reproduïm image publicada per la mateixa Bonig en el seu perfil de Twitter, de l´articul publicat hui pel diari castellonenc Mediterráneo. En este articul, la coordinadora general del PPCV fa una denuncia pública del problema del catalanisme que patix la societat valenciana, i que l´esquerra valenciana alimenta per sistema. 

Fins ací, un articul correcte en forma i fonaments. Pero des de Círcul Cívic volem fer unes rectificacions i puntualisacions a la sra. Bonig:

1. Morella forma part de la "xarxa Llull" és cert. També és cert que durant 2013, Círcul Cívic demanà a tots els ajuntaments que formen part de dita organisació la seua eixida: Onda, Benicàssim, Vinaròs i Elig accediren a la petició d´esta associació cívica i cultural. No és aixina el cas de Gandia, cas en el que el seu alcalde, Arturo Torró mos va prometre l´eixida inminent de la "xarxa Llull", pero eixa eixida mai s´ha produït:

http://www.circulocivico.org/search/label/xarxa%20Ramon%20Llull

2. Recordem a la sra. Bonig que les diputacions de les tres provincies valencianes, aixina com els 542 ajuntaments valencians, sufraguen en diners de tots els valencians les aberrants "oficines" o "serveis" de promoció llingüística adscrits al pancatalanisme, personal administratiu aniuat en les institucions per a proseguir la tasca adoctrinadora i normaliTZadora:

http://www.circulocivico.org/2013/02/el-servei-de-normalitzacio-de-la.html

3. Que dels 102 ajuntaments que mantenen carrers en la denominació catalanista de "país valencià", 62 d´ells són governats pel seu partit. En una campanya conjunta realisada per Círcul Cívic i Plataforma Valencianista, demanàrem entre febrer i març d´enguany a la totalitat d´ajuntaments la substitució d´esta denominació. I en CAP dels ajuntaments governats pel seu partit han tingut argalles ni el mínim exigible de decència i valencianitat per a modificar eixa denominació alienant.

4. Que de les 18 trobades que l´entitat radical Escola Valenciana ha organisat enguany, 9 d´elles han segut acollides en municipis governats pel PPCV. I no mos val l´excusa de que "no es pot negar l´utilisació de la via pública per a esta activitat". Coneguem perfectament casos d´alcaldes del seu partit que han denegat acollir estes activitats catalanistes en els carrers dels seus municipis.

5. Que ha segut l´Ajuntament de Castelló, governat pel PPCV, el que recentment ha firmat un acort de colaboració per a la creació d´un aula d´estudi de les "bases de Castelló" en la catalanista AVL, o el mateix Ajuntament de Gandia el que firmà fa uns mesos un acort de colaboració en dita entitat, òrgue estatutari creat pel seu partit en la connivència del PSPV, que definix el valencià com a "llengua compartida en Catalunya, Balears, etc". El mateix ajuntament de Castelló ha nomenat recentment a Germà Colón, defensor del pancatalanisme, com a fill predilecte de la ciutat.

Manco paraules, sra. Bonig. Damunt de la taula té vosté tota una bateria de mides a posar en marcha per a apagar eixe foc del que parla. Llunt de fer ni l´amago d´encendre la manguera, des del seu partit i la seua inservible i inútil "comissió de senyes d´identitat", continuen tirant gasolina al foc en les seues actituts colaboracionistes o simplement pusilànimes.

Círcul Cívic exige a la AVL del @ppcv que justifique la catalanización de 40 topónimos valencianos

El procedimiento para el cambio de denominación de municipios está regulado en la Ley de Régimen Local de la Comunitat Valenciana, norma que establece que la modificación debe ser aprobada por decreto del Consell a instancias de la corporación municipal, mediante el acuerdo plenario adoptado por mayoría absoluta y previo informe favorable de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, como indica el artículo 7b de su Ley de Creación: "Fijar, a solicitud de la Generalitat las formas lingüísticamente correctas de la toponimia y la onomástica oficial de la Comunidad Valenciana, para su aprobación oficial".

Aquí puede descargar el lector la aberrante toponimia propuesta por la catalanista AVL para las 542 poblaciones valencianas.

Una vez más, gracias al PPCV y a su AVL, nos encontramos con la catalanización ortográfica de los topónimos tradicionales valencianos, entre cuyas aberraciones encontramos:

Aielo de Malferit por Ayelo de Malferit

Aielo de Rugat por Ayelo de Rugat

Alboraia por Alboraya

Albuixec por Albuixech
Aldaia por Aldaya

Alfarb por Alfarp

Alcalà de Xivert por Alcalà de Chivert

Alcoi por Alcoy

Barx por Bàrig

Bell-lloc por Benlloch

Bellreguard por Bellreguart

Beniatjar por Beniajar

Benifaió por Benifayó

Betxí por Bechí

Bicorb por Bicorp

Elx por Elig

Fageca por Facheca
Foios por Foyos

Llombai por Llombay

Gaianes por Gayanes

Llutxent por Lluchent

Montcada por Moncada

Montixelvo por Montichelvo

Novetlè por Novelé

L´Orxa por Lorcha

Orxeta por Orcheta

Poble Nou de Benitatxell por Poble Nou de Benitachell

Rotglà i Corberà por Roglà i Corberà

Montroi por Montroy

Montserrat por Monserrat

Torís por Turís

València por Valéncia
Vall d´Uixó por Vall d´Uxó

Vilamarxant por Vilamarchant

Xilxes por Chilches

Xert por Chert

Xiva por Chiva

Torre-Xiva por Torre-Chiva

Xirivella por Chirivella

Xodos por Chodos

Desde Círculo Cívico Valenciano, anteponiendo nuestra insumisión a los dictados y normas de la AVL como ente político catalanizador que la consideramos, y dejando patente que seguiremos utilizando las denominaciones que corresponden a la tradición netamente valenciana, exigimos que se nos justifique, UNO A UNO, los motivos, bases y estudios que fundamentan estas nuevas, que, en nuestra opinión, se alejan de la costumbre y pauta de uso real, rehuyen la tradición lexicográfica y oral valenciana, y alienan en clave ortográfica catalanista.

No consideramos estas 40 denominaciones, así como la traducción de los topónimos de las poblaciones de las áreas castellanoparlantes, en absoluto científicos ni acordes con el enunciado del artículo 3 de la Ley de Creación de la AVL, que establace como función de la academia "velar por el valenciano partiendo de la tradición lexicográfica, literaria, y la realidad lingüística genuina valenciana".

Nos produce gran desazón el observar la ignorancia o mala fe del del Director General de Administración Local de la Conselleria de Presidencia, Vicente Saurí, cuando subraya “la importancia de impulsar la preservación de las señas de identidad de la Comunitat y de respaldar a los municipios en la defensa de su identidad cultural, con las miras puestas además en el fomento del uso del valenciano”, al tiempo que su partido y Consell deposita estas funciones en una entidad como la AVL.

Por último, destacar que, según la Ley de Régimen Local, todos aquellos cambios toponímicos que ya se han producido, han sido aprobados en algún momento por mayoría absoluta en cada uno de los respectivos plenos municipales, en los que el "valencianísimo" Partido Popular ha cedido al cambio y ha permitido el avance del proceso de catalanización hasta en el más recóndito pueblo del Reino de Valencia. Y eso se llama traición. 

La carta de Fabra a Homs, un despropòsit intolerable: ¡escrita en català!

L´escrit presentat pel Consell a la Generalidad de Cataluña demanant respecte per l´identitat, la cultura, les institucions i l´autogovern valencians no passa de ser una mera anècdota més dins de l´estratègia d´escaparatisme pseudo-valencianiste a la que el PPCV recurrix quan s´acosten eleccions.

Fins ací, res nou baix el sol.

En dita carta, firmada pel vicepresident del Consell, Pepe Císcar, es parla d´un "domini llingüístic que manca d´uniformitat i unitat", frase que nega explícitament l´unitat de les llengües valenciana i catalana.

¿No és intolerable que es negue de forma pública i explícita l´unitat de llengües, en un escrit redactat en perfecte català normatiu, el mateix que ensenyen als nostres escolars en els coleges, instituts i universitats, idioma que oficialisa en territori valencià una acadèmia, l´AVL, que fon pactada en 1996 pel mateix Partit Popular i CiU?

Recordem que eixa mateixa AVL es la que fa uns mesos va definir el valencià com a "llengua compartida en Catalunya, Balears, part d´Aragó, Pirineus orientals i ciutat d´Alghero, en Sicilia", i la qual el PPCV, a pesar dels dictàmens oposts del CJC, acabà aceptant sense remisió.

No es pot ser més incoherent, falaç, inepte i irrespetuós en la llengua dels valencians. ¿Negar l´unitat llingüística de valencià i català, en una carta escrita en català, sr. Císcar?

Des de CCV, volem recordar al sr. Císcar i al restant de membres del govern autonòmic valencià que valencians i catalans a soles tenim una llengua en comú, el castellà, que és el idioma en el qual ha de ser redactada qualsevol tipo de comunicació en el govern autonòmic català.

Hi ha moltes mides realment efectives, demandes ya històriques del valencianisme cívic i cultural, per a desenrollar. No és moment de cartetes, i manco redactades en català, sino de determinació, escoltant al carrer i prenint mides expeditives contra l´alienació sociocultural del poble valencià a mans d´un moviment polític, el pancatalanisme, que té l´educació, les administracions públiques i tot un entramat associatiu i polític, perfectament organisats per a colaborar activament en la construcció dels inexistents "països". Deixeu de lubricar la maquinària i treballeu per lo propi de forma expeditiva i determinant. 

El @ppcv recupera la estratègia de l´escaparatisme valencianiste

Mos esperen 11 mesos d´escaparatisme i agitació dels valors valencianistes. Els diaris ABC i Las Provincias, abdós òrguens de comunicació al servici dels populars, porten uns dies donant desenroll estratègic a la campanya de comunicació en clau "valencianista" que els populars valencians pareix que han decidit tornar a desplegar, tal i com solen fer sempre que s´acosten eleccions. Unes eleccions, les autonòmiques i municipals de 2015, en les quals el PPCV es juga la continuïtat en el govern valencià, front a l´amenaça, cada volta més real, d´un tripartit o quatripartit d´esquerres catalaniste.

De poc o de res li va servir al PPCV esta estratègia esta vegada. L´entorn cívic i cultural valencianiste, que experimenta un gran reviscolament gràcies a l´aparició de noves entitats, com CCV o PLV, les quals unides a atres entitats ya existents i molt actives (Junts Front a l´AVL, Colectiu Fullana, Rogle Constantí Llombart, El Piló, Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano d´Elig, Patronat de la RACV...) i en una cada volta millor coordinació i comunicació, ha creixcut en força i inteligència, s´ha fet més actiu i pragmàtic, i no es conforma ya en mers eixercicis d´escaparatisme o declaracions d´intencions buïdes de contingut real.

Les entitats valencianistes DEMANEM i EXIGIM als nostres governants autonòmics fets, actuacions determinants, contundència en les seues decissions i voluntat clara i manifesta de posar fi al procés de catalanisació que patim des de fa més de 30 anys.

Sr. Fabra: la Comunitat Valenciana no es ningún dique de contención a la expansión independentista. ¿Ha visto usted, sr. President, nuestros informes sobre el catalanismo en el sistema educativo, y cómo se adoctrina a las nuevas generaciones de valencianos en el nacionalismo catalán? ¿Por qué no se aplica un sistema educativo trilingüe único, en vez de favorecer la inmersión demandada por entidades radicales y auspiciada por su gobierno? ¿Por qué no se acaba con una academia impuesta por el nacionalismo catalán, que extermina nuestra lengua y cultura propias?

Si no se ataja con determinación este problema, gobierne quien gobierne en la Comunitat Valenciana, estamos abocados, antes o después, a ser un apéndice político y geográfico de los "països catalans" que con tanta profusión se promueven en las aulas valencianas, con tanto entusiasmo se cacarean en nuestras universidades, y con tanta predisposición se glorifican desde la AVL.