Les entitats firmants d´este escrit
volem manifestar el més absolut malestar, desacort i sentiment d´agravi en la
declaració institucional emesa per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua per la
qual esta entitat consultiva dependent de Presidència del Govern Valencià rebuja
la
proposició no de llei presentada pel Síndic del Grup Parlamentari del Partit
Popular, En Jorge Bellver, el passat 13 de juny, relativa a l’orige del valencià
i al canvi de definició de la llengua pròpia en el diccionari de la
RAE.
Sobre
l´orige del valencià, mos pareix una necetat indigna d´un ent normatiu ignorar
el sediment íber, no a soles cultural sino també llingüístic, del qual el mateix
Manuel Sanchís Guarner, res sospitós de “secessioniste”, fa menció en la seua
obra “La llengua dels valencians” al aludir al particular sistema vocàlic del
valencià, que es caracterisa per les é tancades provinents de la e llarga
llatina, i les àtones a, e, o, u pronunciades distintament; un sistema vocàlic
per cert no compartit en absolut en la totalitat dels suposts “territoris de
parla catalana”.
L´AVL
aboga clarament per la defensa de la “teoria de la reconquesta” propugnada i
elevada a la categoria de dogma de fe pel nacionalisme català. No hi ha més
proves ni documents històrics a favor d´eixa teoria que de la teoria que defén
l´existència del “romanç valencià prejaumí”. Esta teoria, argumentada per
eminents erudits i estudiosos, no a soles valencians, com per eixemple Ampar
Cabanes, Antonio Ubieto o Leopoldo Peñarroja, ha demostrat basant-se en l´estudi
dels “llibres de repartiment” i “llibres d´avehinament” que els repobladors
d´orige català no superaven ni el 5% del total, per lo qual la teoría de la
reconquesta queda invalidada i reduïda a una mera elucubració interessada per
part dels prócers de l´expansionisme catalaniste. Per cert, quan parlem
d´Antonio Ubieto, mos referim al mateix Ubieto al qual el sr. Ramon Ferrer
adorava i del qual defenia els seus estudis i conclusions al demostrar
l´impossibilitat de la “teoría de la reconquista”, deguda a l´insignificància
del número de repobladors catalans.
La
teoria a la qual s´acollix l´AVL i tot el catalanisme en general ignora i
ridiculisa l´existència de documents històrics valencians prejaumins, des del
sigle X al XIII, com els incómodes “Epistolare Valentinum” o “Les Planchs de San
Esteve”, les molestes harges mossàraps habituals en les obres amoroses dels
poetes musulmans, la “Bíblia Parva” de Sant Pere Pasqual, o el fet de que Jaume
I ordenara arromançar en “linguam planam” la “Costum Valenciana” i els “Furs
Valencians” per a facilitar la seua inteligibilitat als ciutadans. Pero la
història és molt cabuda, sr. Ferrer i restant d´estòmecs agraïts del
pancatalanisme, i la veritat sempre acaba per surar.
Fa
falta traure de nou a la llum l´acta del XVI Congrés Internacional de
Llingüística i Filologia Romàniques celebrat en Palma de Mallorca en abril de
1980, a on els agents del pancatalanisme tractaren de fer l´envolvent als
romanistes assitents, fent-los firmar un manifest a favor de la catalanitat del
mallorquí i el valencià, i que fon rebujada per 723 filòlecs dels 830 presents.
El mateix acadèmic de la RAE Rodríguez Adrados ha declarat recentment haver
segut víctima d´aquell intent desesperat de dotar de cientifisme a una unitat
llingüística basada en la força de la manipulació, i per supost els interessos
econòmics i polítics del nacionalisme català i els mercenaris paniaiguats que,
com els “acadèmics” de l´AVL, viuen a la soca de la mamella
catalanista.
És
de rebut recordar ara el motiu de la creació de l´AVL: una de les condicions
principals que la CiU de Jordi Pujol exigí al PP de José María Aznar per a
facilitar el pacte de govern que permití la governabilitat d´Espanya en la
llegislatura 1996-2000. ¿És l´AVL un ent que respon a una necessitat cultural
del poble valencià, o és més be un ent polític que respon a l´hipoteca electoral
d´un PP que utilisà l´idioma valencià com a preu polític? Una hipoteca que, en
la nostra opinió, mos ha eixit cultural, identitària i econòmicament molt cara
als valencians, i que ya està més que pagada. Qui vullga entendre, que
entenga.
En
quant a l´AVL en sí, hem de dir que és l´única acadèmia llingüística d´Espanya
que remunera als seus membres (en el restant d´acadèmies, la pertenència és un
honor, no un treball remunerat), que es financia íntegrament en diners públics
(prop de 50 millons d´euros és el cost acumulat de l´entitat des de la seua
creació), que en lloc de descriure i replegar l´ús que es fa de la llengua,
impon un model llingüístic en el que els valencians no s´identifiquen, i que
subvenciona generosament a entitats de tall pancatalanista i cianofòbic com
Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià.
Pero
encara podem dir més coses sobre esta entitat: ¿saben l´opinió pública i els
poders polítics que l´AVL contradiu manifestament el preàmbul de la seua pròpia
Llei de Creació?: “les seues funcions són les de determinar i elaborar, en el
seu cas, la normativa llingüística de l´idioma valencià, aixina com velar pel
valencià ¿partint de la tradició lexicogràfica, lliterària, i la realitat
llingüística genuïna valenciana?”. La normativa de l´AVL no partix de la
tradició ni de la realitat llingüística valenciana, sino dels dictats de
l´Institut d´Estudis Catalans i d´unes bases ortogràfiques sense llegitimitat,
firmades en Castelló en 1932 de forma unilateral per algunes associacions i
particulars.
L´AVL, en l'artícul 7 de la llei per
a la seua creació ( Llei 7/1998 del 16 de setembre) en lo referent a les seus
competències, diu en l'apartat d: “Velar por el uso normal del valenciano y
defender su denominación y entidad”. I en l'apartat g: “Las otras que, dentro
del ámbito de sus competencias, le encarguen el Presidente de la Generalitat,
las Cortes Valencianas o el Gobierno Valenciano”. En acabant, es despenja en
allò de la doble denominación “valencià – català” i defen que el valencià és
producte de la repoblación catalana en el sigle XIII.
L´AVL no és més que un òrgan consultiu
autonòmic, no pot impondre els seus criteris a la Càmara Autonòmica, de ranc
superior i directament procedent de la sobirania popular.
Per totes les raons expostes,
demanem al govern valencià del Partit Popular:
1. Que l´AVL
deixe de rebre dotació presupostària anual a càrrec de les boljaques dels
valencians.
2. Que els
acadèmics de l´AVL que pertanyen alhora a l´IEC siguen fulminantment cesats en
les seues funcions dins de l´entitat, reduïnt d´esta manera el seu
número.
3. Que la
condició d´acadèmic siga un honor, no un treball
remunerat.
4. Que el
govern valencià encarregue a l´AVL un nou dictamen en el qual quede patent i
explícita la singularitat de la llengua valenciana i la seua independència
d´atres llengües.
5. Que
continúe avant en la petició a la RAE per a corregir la definició de
valencià.
ENTITATS QUE SUBSCRIUEN ESTE MANIFEST:
CÍRCUL CÍVIC VALENCIÀ
JUNTS FRONT A L´AVL
PLATAFORMA VALENCIANISTA
RENAIXENÇA VALENCIANISTA
PER FAVOR, COMUNIQUEU LA VOSTRA ADHESIÓ AL MANIFEST PER E-MAIL A prensaccv@gmail.com
0 comentarios:
Publicar un comentario