Anem a demostrar-li a tots els que s'òmplin la boca de cientifisme, a tots estos que els agrada tant parlar de ciència sobre tot en el camp de la llingüística, que no és per a res una ciència empírica com puga ser la física o les matemàtiques, les quals son ciència de veritat, i van a tindre que començar a revisar la ridícula història que "científics" tan "apolítics" com Joan Fuster i Sanchis Guarner, varen promoure en el recolzament de la recent alimentada per Catalunya, Universitat de Valéncia.
Anem a demostrar que l'història no es crea a l'interés particular d'u mateix, mogut per ansies de protagonisme i popularitat, ademés de suculents bens de guany, moguts per un fantasiós anhel de grandea, de qui es creu, que el Sant quant més lluntà, més miraculós. Anem a demostrar que a l’igual que ans la terra era plana i ara és redona, de la mateixa manera en la seua benvolguda ciència demostrarem que tota eixa ridícula teoria del repoblament, no és més que això, pura fantasia de qui no vol vore les coses llògiques i senzilles, i s'empenyoren en buscar-li tres peus al gat.
Deixarem a un costat tot lo que ya va demostrar en el seu moment la professora Ampar Cabanes en els llibres de repoblament i aveïnament, i les investigacions de l'historiador Antonio Ubieto Arteta demostrant la poca o gens incidència real que va tindre el repoblament del Regne de Valéncia, fets que ya donaren prou claritat a l'assunt encara que molts vullguen posar-se una bena davant dels ulls.
¡Bo! Deixent-nos d'introduccions i anem al fonament.
Científics de diverses universitats (entre elles la catalana Pompeu Fabra) han colaborat per a confeccionar el major mapa genètic d'Europa. Per ad això observaren 500.000 marcadors genètics d'un total de 3.200 individus (centrant-se en individus els quals, sos yayos procedien del mateix país) per mig d'un anàlisis informatisat en l'objectiu de conéixer l'orige dels ciutadans europeus, aixina com comprovar la separació genètica entre ells.
No és lloc este de parar-se a explicar tot el procediment, aixina que a soles vos donarem els resultats més rellevants.
En el cas que nos pertoca; Espanya, Valéncia i els nostres veïns, pretensors infames de ser els nostres antepassats, s'obtenen els següents resultats:
Espanya està genèticament molt relacionada en el restant de pobles de l'Europa més occidental (Irlanda, Gales, Bretanya francesa i Portugal) molt més que cap atre poble. Els anàlisis genètics apunten a una forta ascendència paleolítica entre la població de la Península Ibèrica. El haplogrup R1b del cromosoma Y alcança freqüències del 60% en la major part de la Península Ibèrica, aplegant a alcançar fins el 90% en el País Vasc i Navarra. Açò mostra un víncul ancestral entre la Península Ibèrica i el restant d'Europa Occidental, i en particular en l'Europa Atlàntica, en la qual es compartixen altes freqüències d'estos haplogrups. Irlanda, Gales, França i la regió nort de Portugal són els llocs més similars genèticament a Espanya. L'espanyol és un poble molt homogéneu des del punt de vista genètic (molt més que l'italià, per eixemple) i més relacionat genèticament en atres pobles atlàntics com el portugués, francés, irlandés i escocés que en atres pobles mediterràneus.
Lo que la ciència nos demostra i deixa clar és que la composició genètica dels antics pobladors de la Península Ibèrica era molt similar a la que es troba en la moderna Espanya, lo que sugerix una forta continuïtat genètica a llarc determini des de l'época prerromana. Per Espanya i concretament per Valéncia passaren molts pobles, pero no deixaren apenes poc o cap vestigi genètic, pareix ser el cas d'àraps i cartaginesos/fenicis o romans. Els qui realment nos deixaren vestigi varen ser els antics Celtes i Ibers. Els ibers formaven part dels habitants originals d'Europa occidental (concretament este és el cas de Valéncia) i eren similars a les poblacions celtes del primer mileni abans de Crist d'Irlanda, Gran Bretanya i França. Posteriorment, els celtes creuaren els Pirineus en dos grans migracions: en els sigles IX i el VII a. C. Els celtes s'establiren, la major part al nort del riu Duero i el riu Ebre, a on es mesclaren en els ibers per a conformar el grup nomenat celtíber.
El haplogrup predominant en el 70% dels espanyols es el R1b, conservem aixina el llinage dels primers pobladors del continent i ademés, d'una important herència celtíbera. Ni els fenicis/cartaginesos, ni els grecs, ni els gots, ni els romans, ni els àraps variaren substancialment la composició genètica d'eixa població primigènia, (pot començar el sr. llector a traure conclusions per ell mateix de quin son els verdaders habitants oriunts que han pervixcut en les terres de tota la regió Valenciana a lo llarc dels sigles). L'aportació d'estos pobles fon molt més forta a nivell cultural que a nivell genètic. Això es deu a moltes raons diverses, entre d'atres, que estes poblacions invasores mai foren rellevants numèricament respecte del restant de la població, algunes d'elles (grecs i fenicis) es dedicaven a construir colònies costeres per al comerç, i no a invadir als natius.
Per atra part l'Estret de Gibraltar mai fon creuat per una migració important des del nort d'Àfrica a Europa o a l'inversa. Events demogràfics incloent el Neolític, contactes mediterràneus (des del segon mileni A.C al periodo romà), i les expansions islàmiques pareixen haver tingut poc impacte genètic sobre els intercanvis nort-sur, fets que choquen frontalment en totes les teories pancatalanistes del total extermini de la població originaria de la regió valenciana, -no sabem si per una bomba atòmica o una invasió alienígena- este fet bascós hauria de ser contrastat i revisat per l'universitat de Valéncia i deixar l'adoctrinament pancatalaniste de una nova colonisació catalana com si del descobriment de les amèriques es tractara.
Fixem-nos en el següent mapa a on podem observar la notable diferenciació genètica entre Catalans/Aragonesos i Valencians molt més diversificada la dels segons, degut a la convivència dels habitants originaris en més diversos pobles vinguts a estes terres i molt més similar a la d'andalusos o Baleàrics, inclús Castellans, no entra en el cap de ningú mínimament en dos dits de front, com poden haver-nos repoblat estes comunitats i trobar tal distancia genètica. Este fet es pot aplicar perfectament a l'aportació llingüística que ha anat alimentant la llengua valenciana a lo llarc dels sigles, en una clara diferenciació de la catalana, des de l'evolució que patiria degut a la convivència dels ibers en els romans llatinisant la seua llengua primer, i en acabant utilisant el mateix baix llatí. D'esta manera ha anat aglutinant la nostra llengua paraules iberes (vareta, socarrar, sargantana, barranc, bassa, bonyigo, carrasca etc..) romanes (ample, mora, fosa,arenal, argila, perera, romer etc..) visigodes (bandera, llonja, orgull, roba, etc...) , àraps (música, abril, forn, séquia, Alboraya, Beniparrell, Albal, d'acort) catalanes (després), provençals, aragoneses i castellanes; pero tot açò de la llengua ya és un atra història, continuem puix.
Si nos centrem en l'impacte genètic dels huit sigles de al-Àndalus en la genètica de la població actual observem com n'hi ha una determinada relació genètica entre la Península Ibèrica i el Nort d'Àfrica, pero no necessàriament devem atribuir-la exclusivament a este periodo històric, encara que possiblement ha tingut la seua influencia. En concret la majoria d'estudis estimen que, aproximadament un 10% de la població actual té característiques genètiques pròpies dels habitants del nort d'Àfrica, percentage molt similar al trobat en el nort d'Itàlia o en França. Per contra en atres llocs d'Europa eixa aportació genètica resulta prou més notòria, són els casos de Grècia, Sèrbia, Albània o el sur d' Itàlia (prop del 25%). En la mateixa Península Ibèrica, el haplogrupo E té en Portugal, principalment en la zona sur major pes en el global de la població que en Espanya.
Curiosament Portugal presenta globalment major similitut genètica respecte a Itàlia que Espanya. N'hi ha qui planteja l'hipòtesis de que en acabar l'expulsió de judeus i musulmans en época dels reis Catòlics, provindre d'una família de cristians vells o ser descendent de musulmans o judeus suponia obtindre un certificat de ciutadania de primera. En eixa época gran cantitat de judeus i moriscs expulsats d'Espanya se refugiaren en Portugal provocant des de llavors una lleu "fractura" genètica entre Espanya i Portugal. Per atra part n'hi ha que resaltar que els francs del Sur (Occitània) també presenten major similitut genètica en els espanyols que els portuguesos. En concret la població originaria de l'eix Burdeus -Toulouse- Montpellier d'a on tots sabem va nàixer Jaume I.
Al remat de tot açò podem dir que quan uns eixercits vingueren atres mogueren, que nos manaren pero no nos doblegaren, que pervixquérem i subsistirem, ací tinguérem el nostre fortí, l'iglésia de Sant Vicent de la Roqueta a on es podia escoltar missa en temps dels àraps, que mantinguérem la nostra llengua, puix ells tingueren que adaptar-se a la nostra i no nosatros a la d'ells, i que quan va vindre Jaume I, i tota la cort aragonesa, eixos pocs catalans que vingueren no nos portaren res, més be varen vore en que podien arramblar i moure cap a casa.
Twitter : @CCivico_val
2 comentarios:
Home com que no? si el dia ma guelo que els de Tartessos eren Vikingos,
Els edetans y contestans crec que de Finlandia.
En fi per a pixar i no traure ni goteta.
No hem parlat de la correlació genetica en els Europeus q tb la tenim molt gran, nomes parlem de la pervivencia de l'origen Iber en Espanya fins als nostres dies
Publicar un comentario