Comentaris fets al dictamen del 9 de febrer del 2005 de l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL) en el que els seus academics catalanistes, sense necessitat alguna i sense que ningu s'ho demanara, han dictaminat que l'idioma Valencià i l'idioma català son els mateixos, anant en contra del sentir majoritari de la societat valenciana i de totes les manifestacions contraries a dita "unificacio" que al llarc de l'historia han segut vertides pels més prestigiosos escriptors i investigadors valencians i forasters.
És més que evident que desde fa uns decenis la faena de catalanisacio que ve patint la societat valenciana a mans del sistema propagandistic i institucional pancatalaniste està donant els seus fruts i més encara despres d'introduir-se dins de l'Academia Valenciana de la Llengua desde a on desplega obertament i sense obstaculs la seua faena catalanisadora que te com a objectiu ultim l'assimilacio del poble i les terres valencianes dins del artificios i fictici proyecte politic conegut com els "Països catalans".
"Dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià" (dictamen)
Monestir de Sant Miquel dels Reis
València, 9 de febrer del 2005
PREÀMBUL
Normes de Castelló, l’any 1932...
...el sistema acordat seria, en el futur, «rectificat i millorat», «a base d’amples acords» superadors de punts de vista diferents...
¿A on estan eixos amples acorts que justifiquen la substitucio de les "Normes de Castelló" per la normativisacio catalana del I.E.C.? La A.V.L. no utilisa actualment les "Normes de Castelló" (ya de per si catalanistes i mal fetes) sino un calc de la normativa catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) sense que mai s'haja pres ningun "ample acort" entre els diversos sectors valencianistes que ho valide.
...
la qüestió de l’entitat de l’idioma i de les implicacions onomàstiques que se’n deriven dista encara d’estar superada des d’una perspectiva sociolingüística, a pesar que, des del punt de vista de la ciència filològica, per una banda, i de la legalitat estatutària valenciana, per l’altra, el tema es puga considerar resolt.
Sociollingüisticament està perfectament resolt encara que el dictamen de la A.V.L. diga lo contrari. La disciplina cientifica de la sociollingüistica determina de manera precisa que l'idioma Valencià es un idioma diferenciat i independent del català, per tant es mentira lo que el dictamen de la A.V.L. diu i eixa alusio es producte de la visio d'una "elit illustrà" pancatalanista que amaga lo que realment diu la disciplina cientifica de la sociollingüistica.
...
Com és sabut, un sector de la societat valenciana considera que l’idioma propi dels valencians coincidix amb la llengua que es parla en altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó, mentres que un altre sector considera que és una llengua diferent.
La part que considera que l'idioma Valencià es una llengua diferent al Català es significativament molt més gran que la que diu que l'idioma Valencià es el mateix que l'idioma Català, lo que passa es que els pancatalanistes tenen darrere tot el sistema propagandistic català que magnifica i amplifica artificiosament eixes veus catalanisadores.
DICTAMEN
1.
...la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra...
...Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua, és a dir, un mateix «sistema lingüístic»...
...Dins d’eixe conjunt de parlars, el valencià té la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial del sistema lingüístic, i presenta unes característiques pròpies que l’AVL preservarà i potenciarà d’acord amb la tradició lexicogràfica i literària pròpia, la realitat lingüística valenciana i la normativització consolidada a partir de les Normes de Castelló.
La llengua propia i historica dels valencians es la que ara mateix tenim i parlem els valencians coma poble socio-politicament diferenciat i que desde una correcta perspectiva sociollingüistica se tracta de "llengua Valenciana", "Valencià" o "idioma Valencià", un idioma diferenciat i independent del Català o del que siga. Per atra part, ademes de desijable, es exigible a la A.V.L. que comence a substituir la normativisacio catalanisaora de l'Institut d'Estudis Catalans (I.E.C.) que ara mateix oficialisa pera la llengua Valenciana, per una atra propia i genuinament valenciana, algo que hauria d'haver fet ya fa molt de temps tal i com ho exigix el seu reglament.
2. El fet que una llengua es parle en diferents demarcacions polítiques o administratives no és una característica exclusiva del valencià, sinó la situació més habitual en les llengües del món...
...Així, el portugués es parla a Portugal i al Brasil;...
¿Per qué no presenten el cas del Gallec i el Portugues, el Chec i l'Eslovac, el Servi i el Croata a on cada idioma es independent l'u de l'atre i conten en les seues normatives diferenciàes i independents ? Eixos tipos de casos tambe son molt habituals i no existix ningun problema en que dos idiomes que son molt pareguts vagen cada un pel seu cami, més encara si la societat que el parla ho vol majoritariament aixina (com es en el cas dels valencians).
3. La llengua és un vehicle de comunicació i de cultura. Compartir una llengua, per tant, equival també a compartir el llegat cultural que s’ha transmés en eixa llengua...
...francesos i quebequesos, que compartixen el francés; entre portuguesos i brasilers, que compartixen el portugués, o entre anglesos, irlandesos, nord-americans o australians, que compartixen l’anglés, etc...
...I això sense perjuí que cadascun d’estos pobles tinga la seua entitat política, social i cultural pròpia.
Lo que l´AVL hauria de manifestar es que el poble Valencià no es producte d'una "implantacio catalana" tal i com subliminalment sugerix en alguns dels eixemples indicats. Per atra part les seues paraules convindria que les tingueren en conte tots els politics i institucions politic-culturals catalanes que de manera manifesta i declarà defenen uns "Països catalans" politics a on claven sense ningun tipo de fonament en la Comunitat Valenciana.
4. En l’àmbit territorial de l’actual Comunitat Valenciana, la llengua pròpia dels valencians ha rebut majoritàriament el nom de valencià o llengua valenciana...
...la consciència de posseir una llengua compartida amb altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó s’ha mantingut constant fins a època contemporània (annex 4). Per això, la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català,...
És completament fals que la societat valenciana tinga una consciencia de "llengua compartida". Ademes, la consciencia llingüistica d'un poble evoluciona i tota mida involucionista per tornar arrere té un component fasciste i anti-natura que en este cas amaga ambicions politiques imperialistes ("Països catalans"), hui en dia la societat valenciana no te ninguna necessitat de "compartir" la seua llengua Valenciana en ningun atre territori (entre atres coses perque els valencians sempre ham estat separats del catalans), lo que fa falta es que se regularise i normativise el Valencià segons les caracteristiques propies i genuines del parlar valencià (cosa que ara la A.V.L. no fa). Ademes es del tot fals el que els valencians considerem al nom "català" coma sinonim pera "idioma Valencià" o "llengua Valenciana" (sino que majoritariament es tot lo contrari.
5. La denominació de valencià és, a més, l’establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Per tant, d’acord amb la tradició i amb la legalitat estatutària, l’AVL considera que el terme més adequat per a designar la llengua pròpia en la Comunitat Valenciana és el de valencià, denominació que s’ha preservat legalment, ja que és una de les principals senyes d’identitat del nostre poble. Este nom pot designar tant la globalitat de la llengua que compartim amb els territoris de l’antiga Corona d’Aragó ja esmentats, com també, amb un abast semàntic més restringit, la modalitat idiomàtica que ens caracteritza dins d’eixa mateixa llengua. Així mateix, és plenament vàlida la denominació de llengua valenciana, sense que este ús implique que es tracte d’un idioma diferent del compartit amb els altres territoris ja indicats.
"Valencià" és el terme més adeqüat per a denominar l'idioma dels valencians. Tambe se considera valit el de "llengua Valenciana". Pero en ningun cas els termens de "Català" o "llengua Catalana" se mencionen com a valits per a ser utilisats com a denominacions de l'idioma dels valencians ("Valencià"). En este punt l´AVL resol que nomenar com a "català" l'idioma propi parlat pels valencians es una possibilitat que queda fora de la llegalitat vigent. Per atra part, com desde la disciplina cientifica de la sociollingüistica l'idioma Valencià si que es un idioma diferenciat i independent del Català no té ningun sentit que el terme "Valencià" puga ser utilisat per a denominar tambe l'idioma parlat en Catalunya o atres puestos.
6. És un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d’autonomia de Catalunya i les Illes Balears...
...l’AVL considera necessari que els governs autonòmics implicats, en col•laboració amb el Govern espanyol, adopten les mesures pertinents...a fi que, especialment fora d’eixe àmbit lingüístic, s’harmonitze la dualitat onomàstica del nostre idioma amb la projecció d’este com a una entitat cohesionada i no fragmentada.
Com des de la disciplina cientifica de la sociollingüistica l'idioma Valencià és un idioma diferenciat i independent del Català el nom a utilisar en "l'exterior" no pot ser atre que el de "idioma Valencià", "Valencià" o "llengua Valenciana".
7. En relació amb el model de codificació de la llengua...
...El que es proposa, per al conjunt de la llengua és, per tant, una codificació policèntrica alhora que convergent.
Com desde la disciplina cientifica de la sociollingüistica l'idioma Valencià es un idioma diferenciat i independent del Català la codificacio de l'idioma Valencià ha de ser genuinament valenciana sense tindre que "convergir" en el Català o atres idiomes emparentats. Seria convenient que la A.V.L. substituira la normativisacio catalanista que ara mateix oficialisa per una atra propia i genuinament valenciana si es que de veritat tant li interessa salvar a la verdadera llengua Valenciana.
8. Partint d’estos criteris, en l’àmbit territorial valencià, la codificació s’ha fet i es fa d’acord amb un model que incorpora les característiques pròpies dels parlars valencians, tal com es reflectix en els acords normatius adoptats fins ara per l’AVL.
Aixo es fals; l´AVL hasda ara ha fet lo que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) l'ha manat, deixant fora de la normativisacio de l'idioma Valencià moltes senyes propies i genuines del Valencià i implantant artificiosament atres senyes catalanes forasteres a la llengua Valenciana.
9. Sense perjuí del que assenyala el punt anterior, en els usos oficials i institucionals de l’idioma que, amb un abast general, es facen fora del conjunt de tot el seu àmbit territorial, s’hauria d’utilitzar un model de llengua convergent.
Com desde la disciplina cientifica de la sociollingüistica l'idioma Valencià es un idioma diferenciat i independent del Català, no te ningun sentit en fer un model convergent o "pastiche artificial" de Valencià i Català pera "l'exterior". L'idioma Valencià te el prestigi i l'integritat pera representarse per ell mateixa en l'ambit que siga. Si els academics de la A.V.L. son uns acomplexats o colaboracionistes dels catalans i no tenen la dignitat pera defendre el genui idioma Valencià aci i a on siga, lo millor que poden fer es dimitir i deixar a gent verdaderament valencianista que defenga en orgull la verdadera llengua Valenciana.
- l’AVL...insta totes les institucions valencianes, les administracions, els poders públics i el sistema educatiu, així com els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i les empreses de titularitat pública o que compten amb finançament públic a ajustar les seues iniciatives en defensa de la denominació i l’entitat del valencià als principis i criteris continguts en el present dictamen...
Be està que els que utilisen el terme "català" en conte d'idioma Valencià el substituixquen pel de "Valencià" (per eixemple l'universitat i les institucions catalanes) i que ademes utilisen una genuina codificacio valenciana en conte de la catalana.
- l’AVL fa una crida a tots els parlants del nostre idioma perquè, amb la màxima generositat i flexibilitat, cooperen en la solució del denominat conflicte lingüístic valencià amb sentit comú i visió de futur.
La "generositat i flexibilitat" no han de donar peu a l'irresponsabilitat o al "deixarse catalanisar". La perspectiva de futur que l´AVL li dòna a la genuina i verdadera llengua Valenciana en els acorts, normatives i codificacions que ara mateix oficialisa es prou curta. Per tant, si volem donar-li a l'idioma Valencià un futur més llarc, l´AVL tindra que descatalanisar tota la normativa que ara oficialisa, començar a pensar en clau estrictament valenciana i deixar de ser una mera comparsa de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
0 comentarios:
Publicar un comentario