Coses que no passarien si el PPCV derogara l´AVL

Si el Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) treballara per a conseguir la derogació o, en tot cas, l´elaboració d´un nou dictamen que reconeguera la singularitat i independència de la Llengua Valenciana, i la reconversió de l´AVL en ALV, hi ha moltes coses que desgraciadament ocurrixen i que deixarien d´ocurrir.

Captura de pantalla real de Google, a on es definix qué és l´AVL.

1. Nivell universitari: Les universitats valencianes, en sometiment a la llei, no podrien parlar de "llengua acadèmicament catalana" ni "àmbit cultural català", com recentment ha dictaminat el TSJCV per als estatuts la Universitat Jaume I de Castelló, en base al dictamen fundacional de l´AVL, i a la jurisprudència existent per part del TC que, des dels anys 90, autorisa a la Universitat de Valéncia a actuar del mateix modo. Les càtedres de valencià tornarien a existir.

2. Nivell escolar: Els escolars valencians no haurien d´estudiar en llibres, professors i centres que parlen en els següents termens (eixemples d´imàgens reals de denúncies de pares i estudiants valencians remeses a CCV):  

3. Nivell administratiu: Les administracions valencianes i mijos de comunicació públics deixarien d´utilisar vocabulari català: des de Les Corts Valencianes fins a l´ajuntament més chicotet del territori valencià, passant per RTVV, o la ràdio municipal de qualsevol població valenciana, utilisen una normativa aliena a la llengua dels valencians, que mos exigix un notable esforç de comprensió o mos porta a buscar alternatives en castellà (davant l´absència d´opcions en autèntic valencià), especialment a les persones majors, que no han patit la doctrina escolar que es produïx des de fa 30 anys. 

4. Nivell econòmic: Cantitats indecents de diners del contribuent deixarien d´anar "a la saca" de persones, editorials, organismes i entitats promotores del pancatalanisme, lo que redundaria en poder dotar de majors presuposts a atres partides més necessàries. Sense contar la dotació econòmica anual de l´entitat, la AVL, que mos ha costat als valencians des de la seua creació prop de 50 millons d´euros. Un balafiament intolerable.

5. Nivell polític: La penetració de formacions polítiques sucursalistes del nacionalisme català en territori valencià sería nula o residual. En base a la falsa unitat cultural i llingüística, tenen presència en la nostra terra partits polítics de matriu nacionalista catalana, com són els casos del PSPV-PSC, EUPV-ICV, Compromís (Bloc)-CiU, ERPV-ERC, o la recent presentació en societat de la divisió valenciana de la CUP. Sense l´acceptació d´eixa falsa unitat llingüística, la pata argumental principal del catalanisme polític en territori valencià quedaria definitivament trencada i carent de sentit.

El Partit Popular valencià té la pedra en el seu enteulat. I des del valencianisme exigim una resposta, una reacció definitiva. Aragó i Balears ya han mogut ficha en este sentit. En la Comunitat Valenciana necessitem deslligar-mos d´esta llacra socio-cultural i política que patim, que dividix als valencians i que manté viu un conflicte que en res beneficia a la societat valenciana.