L´entitat denuncia la deixadea de funcions de la consellera Català i del Consell en este tema, l´utilisació electoralista, buida de contingut i demagògica del valencianisme per part del PPCV, i la cesió de la RAE a les pressions i interessos del nacionalisme català.
En juny de 2013, el PPCV anuncià una Proposició no de Llei en Les Corts per a que el Consell demanara a la RAE el canvi de definició de "valencià", que és des de 1971: "variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia", modificada en este sentit en eixe any per pressions de l´entorn catalaniste, quan l´anterior, de 1959, era: "lengua romance vernácula que se habla en la mayor parte del Reino de Valencia", "en base a a las exigencias de la lingüística moderna, dando de paso espontánea satisfacción a los naturales de las respectivas regiones”.
En el mes de juliol, l´AVL interferí en la qüestió, realisant una declaració institucional contrària a la proposta del PPCV, que forçà un manifest de les entitats cíviques i culturals valencianistes contra dit manifest de l´AVL.
La Proposició del PPCV no prosperà a causa de les vacacions estivals, i a la tornada de les mateixes no es renovà la proposta. Per la seua part, davant les pressions de les entitats valencianistes, la titular de cultura, María Josep Català, anuncià la creació d´una comissió de cultura, a proposta de l´AVL, per a estudiar la definició que el govern valencià hauria de demanar a la RAE. En dita comissió no a soles estaria representada l´AVL, sino també Lo Rat Penat i la RACV, a petició de les mateixes entitats i d´atres com Círcul Cívic, que també s´oferí per a participar en dita comissió de treball.
Dita comissió mai es celebrà. Català i el Consell han deixat "dormit" el problema, fins a un punt de no retorn, el moment en el que la RAE ya té actualisat el seu diccionari i la revisió de la definició de valencià és impracticable fins a la pròxima revisió del diccionari. Fet del qual responsabilisem directament a la consellera Català, que, en un eixercici de deixadea de funcions manifest ha preferit posar-se de perfil una vegada més en lloc de defendre en un foro nacional la singularitat i entitat de la llengua valenciana.
La RAE, per la seua part, tant a nivell institucional com particular de gran part dels seus acadèmics, ha rebut escrits, peticions, visites i documentació de gran calitat per a practicar el canvi en la definició. Pero ha elegit mantindre la possició de no provocar al nacionalisme català i mantindre la definició de 1971.
La gelada defensa, quan no l´abandó, i l´utilisació escaparatista de les senyes d´identitat valencianes per part del PPCV, va a supondre en 2015 per a esta formació política, en la nostra opinió, una mereixcuda debacle electoral. Són ya massa despropòsits i mentires en 20 anys com per a que el valencianisme torne a confiar en este devaluat i permiciós Partit Popular valencià. Les opcions de cariu no catalaniste, tant regionals com nacionals, sí es mostren dispostes a defendre les senyes d´identitat valencianes, i les estratègies d´apelar al "vot útil" i el "vot de la por" ya no convençen a ningú. Si unim estes circunstàncies al qüestionable treball que fa el PP en atres matèries de primer orde polític (economia, finançament autonòmic, corrupció, política fiscal, baix perfil polític del seus representants, model dedocràtic de partit...) mos trobem davant del fi d´un cicle polític en la Comunitat Valenciana, per part d´un partit agotat i amortisat.
La gelada defensa, quan no l´abandó, i l´utilisació escaparatista de les senyes d´identitat valencianes per part del PPCV, va a supondre en 2015 per a esta formació política, en la nostra opinió, una mereixcuda debacle electoral. Són ya massa despropòsits i mentires en 20 anys com per a que el valencianisme torne a confiar en este devaluat i permiciós Partit Popular valencià. Les opcions de cariu no catalaniste, tant regionals com nacionals, sí es mostren dispostes a defendre les senyes d´identitat valencianes, i les estratègies d´apelar al "vot útil" i el "vot de la por" ya no convençen a ningú. Si unim estes circunstàncies al qüestionable treball que fa el PP en atres matèries de primer orde polític (economia, finançament autonòmic, corrupció, política fiscal, baix perfil polític del seus representants, model dedocràtic de partit...) mos trobem davant del fi d´un cicle polític en la Comunitat Valenciana, per part d´un partit agotat i amortisat.
0 comentarios:
Publicar un comentario