La radicalitat i tendència d´Escola Valenciana, al descobert en Barcelona

Els representants de les entitats catalanistes participants en la manifestació. Les camisetes grogues,
Escola Valenciana. El segon per l´esquerra, Vicent Moreno, president d´Escola i director del Colege
Jaume I de Catarroja.

El dissabte 14 de juny, en Barcelona, es celebrà una manifestació convocada per Òmnium Cultural, l´entitat matriu del pancatalanisme, en la qual es reivindicava l´inmersió llingüística en català com a leit-motiv principal, pero en la qual abundaren les consignes separatistes, pro "països catalans", unitat de llengües, i de desobediència i insumissió a les lleis educatives nacionals.

Un lloc, Barcelona, i una ocasió perfecta, per a contar en la presència i colaboració de l´entitat radical catalanista Escola Valenciana, una federació d´associacions comarcals valencianes formades per docents i pares d´escolars valencians que, aprofitant el meninfotisme, l´ignorància i la passivitat de la societat valenciana en certes qüestions, i l´incapacitat i carència d´iniciativa dels poders polítics valencians, es dediquen des de fa prop de tres dècades a subvertir l´identitat i l´història valencianes, a substituïr la llengua valenciana, i a alienar als jóvens valencians en benefici de la construcció del anschluss català, l´espai vital que el catalanisme necessita per a edificar l´entelequia dels "països".

Escola Valenciana és un llop disfraçat de corder: enemic del trilingüisme educatiu i de la llibertat, en tant en quant aboga per l´imposició plena del català als escolars valencians. I un agent necessari dins de les rets clientelars formades per associacions, sindicats docents, ampes i editorials, que han creat la seua estructura econòmica en base a la creació de barreres llingüístiques en clau catalana, d´utilisar les aules públiques com a tribuna d´impartició de doctrina separatista i cantera de nacionalistes, i de beneficiar-se de subvencions i ajudes públiques en base als complexos d´un PPCV incapaç de tallar en vint anys esta espiral de parasitisme i alienació.

L´envalentonament d´entitats com Escola Valenciana i les seues homòlogues catalana i balear, els fa arribar a plantejar-se qüestions com la "desobediència" a les lleis educatives nacionals (LOMCE), o el negar-se a escolarisar a chiquets (dret constitucional reconegut) si no és en una llínia d´inmersió en català, com ha segut el recent cas d´uns pares en Poble Nou de Benitachell.

¿Açò és lo que volen els valencians per als seus escolars, futur de la nostra societat? ¿Catalanisme, adoctrinament, separatisme, sucursalisme i alienació? Ni molt manco: una recent enqüesta del CIS revela que vora el 70% dels pares valencians optarien per una educació trilingüe per als seus fills, contra un 3,2% que elegirien inmersió. Escola Valenciana no és, per tant, representativa de l´inmensa majoria de la societat valenciana; lo que mos fa preguntar-mos com a entitat cívica i cultural el per qué el PPCV seguix tolerant i sufragant el nepotisme d´Escola Valenciana en l´educació que paguem tots, i, finalment, governant en benefici d´una minoria, roïdosa i manipuladora sense dubte, pero minoria al fi i al cap, en lloc de governar per a la majoria de valencians que porten vint anys refrendant els seus governs autonòmics.

Informe de CCV: Escola ¿Valenciana?, una entitat clau en la construcció dels "països catalans".

Informe de CCV: Catalanisme en els coleges valencians i els llibres de text.