EL dimarts 20 de giner de 2015, Alberto Fabra posava davant les càmares en l'única intenció d'enganyar de nou als valencians i vore si aixina arreplega vots de cara a les eleccions aprofitant-se de l'invitació dels acadèmics de la nostra centenària RACV a l'acte que obrí les activitats previstes per ad este 2015 en la celebració del centenari de l'institució i que poden vore en este enllaç http://www.racv.es/vcia/content/actividades-previstas-por-el-centenario-de-la-racv
Institució que hauria de ser l'única que regira la nostra normativa llingüística i cultural. No oblidem que els acadèmics de la RACV no reben cap jornal per la seua faena desinteressada i feta des del cor per les nostres senyes d'identitat, poden vore la gran llabor que fan des de totes les seues seccions en este enllaç http://www.racv.es/vcia/seccions a soles per defendre lo nostre -¡no són els diners!- és l'història i la defensa de la veritat del nostre Regne.
Fabra va acodir a l'acte de presentació dels actes del centenari de la RACV -celebrat en La Llonja de Valéncia- acompanyat d'atres autoritats del seu eixecutiu i de l'alcaldesa de Valéncia. Allí ha “expressat” la voluntat del Consell d'aumentar el paper i la presència d'entitats com la RACV en l'observatori de les senyes d'identitat en la futura Llei de reconeiximent, protecció i promoció de totes les senyes. Fabra va dir: “que el Govern valencià entén que apostar per defendre lo que nos identifica, significa apostar per l'estabilitat, la cohesió i el progrés”
“Sr. Fabra” ¿aumentar el paper i la presència de la RACV? Vosté no coneix la vergonya ¿no?. La RACV, a l'igual que atres importants institucions valencianes no haurien de rebre molletes de cara a les eleccions que en acabant queden sempre en res de res. Ya està be de posar-se les senyes per bandera uns mesos ans de les eleccions, a l'igual que se posen la Real Senyera, la qual són vostés el més indignes de representar-la.
La RACV i Lo Rat Penat haurien d'estar per damunt de tot i ser les institucions que regiren l'idioma valencià i l'ensenyança en els coleges, instituts i universitats.
La falta d'ètica i la falsetat en la qual regala a diari als valencians és atroç, si li queda una miqueta de dignitat no siga vosté el candidat a president de la Generalitat, perque no s'ha guanyat el lloc que ocupa per mà del seu amic Camps, Fabra sempre serà el president NO VOTAT pels valencians. I demostrarem en fets les mentires que en tanta desvergonya s'atrevix a promulgar. Este home no deu de recordar que les notícies no moren en el temps, queden archivades, tant imàgens com paraules.
Els alacantins, castellonencs i valencians tenen tot el dret del món de saber que esta Llei de Senyes és “una cortina de fum”, que no servirà per a res, cosa que ells sabem massa be pero que utilisen per a enganyar d'igual manera encara sabent que eixa llei no solucionarà res, puix els partits de l'oposició PSPV, UIPV, Compromís... ya han anunciat que no la recolzaran. Representants del socialistes del “país valencià” digueren el mateix dia de l'acte en La Llonja que “ni presentaran esmenes parcials ni acodiran al debat en comissió d'esta norma” “que no estan per a perdre el temps i se borren de la comissió” perque “esta llei serà derogada només entrem a governar”. Mentres que Compromís registrava una proposició de llei d'incompatibilitats i conflictes d'interés de persones en càrrecs públics no electes per a acabar, segons ells, en les portes giratòries.
I mentrimentres tot açò passava el dia 20 de giner de 2015 en Valéncia, el president de la AVL presidia un acte en Castelló i declarava que “per a l'institució no hi ha cap problemàtica, puix, científicament està tot demostrat, i per lo tant, ells lo que fan és treballar i expandir els seus treballs, per a donar-li força a eixe valencià que té la categoria de llengua romànica igual que la poden tindre el francés, l'italià...” Respecte a que Fabra diga ara que no dona soport a les “normes de Castelló” no opina res més que “la AVL té molt clar lo que és el valencià, i que des d'eixa perspectiva, treballem” i afegia “Políticament rebrem lo que hajam de rebre cadascú, pero que científicament està més que demostrat, que la AVL sempre partix de les normes de Castelló, i que, a partit d'ahí hi ha una evolució, que és la que nos ha portat avant” “Que la llengua no pot ser utilisada per ningú per a dividir, perque les llengües són per a unir” ¡Cóm canvien les persones quan guanyen un bon grapat d’euros al més per traicionar al seu poble que ans defenia!
La veritat més dolorosa per als valencians és que la AVL està blindada dins de l'Estatut d'Autonomia i que res han fet per traure-la d'ahí els mateixos que la varen posar, que no varen ser atres que el PPCV i que per molta llei de senyes que vullguen vendre-nos ells saben que no poden fer res per donar més autoritat a la RACV i Lo Rat Penat i que tampoc poden fer res -per a desgracia i condena de la llengua valenciana- per desautorisar al “cavall de troya” que supon l'acadèmia AVL; pagada en diners dels nostres imposts i que a soles treballa per normalisar una llengua que no és la nostra i mai ho serà i a la que no nos expliquem perqué seguixen nomenant-la valenciana quan la llengua que esta acadèmia ensenya i promulga és la catalana.
Tot açò és més intolerable encara, si pot ser, quan fa, encara no arriba a un any Fabra se reunia en secret en reunió privada en el Palau de la Generalitat en el president de la AVL, concretament febrer de 2014, per a segons paraules de Fabra “desactivar el conflicte generat per la definició del valencià inclòs en el diccionari normatiu de la AVL” El mateix Fabra que demanà la reunió per arribar a un consens i reconduir la situació que se va crear a partir de la fatídica definició del valencià dins del ya massa conegut diccionari” que per cert vorà la llum en edició paper este mateix 2015.
Fabra fa un any va voler arreglar les relacions en la AVL despuix dels atacs patits per un sector del seu partit que demanà la dissolució d'esta entitat. Sector, que encapçalava Serafín Castellano i que contava en el soport de gent de dins de la Presidència, com l'exconsellera i llavors secretaria autonòmica de Comunicacions, Dolores Johnson, partidaris de forçar a la AVL a rectificar la definició. I ara es fa la foto i s’erigix en defensor de la RACV –incoherències totes les del món-
Fabra, si fa un any este sector del teu partit volia el cap de la AVL i tu dius defendre les senyes dels valencians, ¿Per qué ho vares impedir buscant el consens i el perdó de la AVL?- Les contradiccions d'este subjecte són de lo més escandaloses per als qui se senten mínimament valencians.
Fabra va reconéixer que la AVL no rectificaria la seua definició del valencià i que la Generalitat no dispon d'armes per a forçar dita rectificació, perque com ya hem dit nosatros, està blindada per l'Estatut i, encara que un jurat va llevar-li la raó a l'acadèmia, el Consell havia de ser conscient que no hi havia base jurídica per a acabar en els tribunals. Al mateix temps que deya “no és factible tractar d'asfixiar a l'institució per la via dels retalls en les subvencions”
Fabra, explica als votants, que si fa un any no era factible llevar-li les subvencions ara nos vols vendre que en la llei de senyes sí que se podrà. Li assegurem que morim per una explicació convincent.
En eixes mateixes declaracions de fa un any molts polítics del PPCV qüestionaven que la batalla de la llengua i el valencianisme secessioniste -si els mateixos defensors de les senyes valencianes el nomenen secessioniste, ¿cóm se menja açò?- els aportaria rèdit electoral ya que la polèmica ya no estava en el carrer i que, reconegut per un alt dirigent del partit de Fabra, “el PPCV havia perdut l'instrument d'agitació que utilisaven en un passat com era Canal 9” El president va decidir deixar morir el tema per inanició.
En tota la cara més dura que mai un poble haja pogut patir per part dels seus governants, el Consell va arribar a la conclusió que lo millor seria una fòrmula intermija per a donar al poble visió de que les dos parts havien cedit un poc. Incloent d'alguna manera en el “diccionari de la AVL” una referència de l'Estatut sobre la llengua, ya que permetria a Fabra mantindre la “mentira” d'haver complit l'exigència de que se respectaren les senyes d'identitat tal com arreplega la Carta Magna dels valencians i al mateix temps la AVL podria mantindre el cap alt en el sentit que no s'havia doblegat i que no havia de canviar la definició de valencià del seu diccionari, a soles maquillar-la en lo de l'Estatut.
Tots sabem que els polítics, i més els valencians, són molt donats a fer pactes que els deixen be de cara a la galeria, com vulgarment se sol dir, pero sempre a costa del seu poble, al qual no respecten, al qual no són dignes de representar, i el que esperem òbriguen els ulls d'una volta per descobrir al fals defensor dels interessos valencians.
En CCV som molt conscients de la que se nos ve damunt ara quan entre a governar el tripartit, a lo manco això donen que pensar totes les apostes, pero la veritat és que ya no sabem si és millor lluitar contra els qui saps clarament lo que volen i a per lo que venen a governar que seguir lluitant en uns falsos i hipòcrites defensors dels valencians, que d'haver-ho segut creem sincerament, que des de l'any 1995 -¡ha plogut mare meua!- fins al dia de hui no han fet absolutament res per traure el conflicte de la llengua del carrer. Puix per a llevar-lo haurien de ser molt valents -qualitat que perdonen vostés no els otorguem- i fa molts anys no haver pactat en Pujol la venda del seu poble.
Ara hem de carregar els ciutadans en les conseqüències d'aquells actes i no són poques, puix tenim una generació sancera totalment adoctrinada llingüísticament, una remesa o dos de mestres que de tant de contar mentires se les han acabat per creure i uns chiquets menors que a part de l'adoctrinament llingüístic ya estan patint l'ideològic de l’odi a Espanya.
¿Cóm han segut capaços de permetre que açò arribara tan llunt? -nos temem que mai ho sabrem- no sabem si la llengua i la cultura valencianes podran sobreviure a tanta desfeta per la seua part. Nosatros lluitarem mentres estem en este món, i miren que ho tenim difícil perque el camí que nos han deixat és més dur que un camí de punches.
La llengua valenciana , la cultura, les tradicions estan agonisant i a les persones que han traïcionat als seus antepassats, a tot un poble, i damunt sabent molt be lo que estaven fent, a eixes persones, siguen del partit, acadèmies, institucions...que siguen, els desigem que la vida siga justa en tots vostés perque el mal que han fet no el podrien pagar ni en un milló d'anys.
Tuiter : @CCivico_val
0 comentarios:
Publicar un comentario