En lo Regne de Valéncia les festes no donen treua, encara estem en la ressaca dels reixos quan ya està ací Sant Antoni del Porquet, que a lo llarc de tota Espanya es celebra depenent de la tradició de cada poble i ciutat, d'igual manera passa en la Comunitat Valenciana a on se celebra el dèsset de giner el dia gran d'esta festa tan arrelada en el nostres pobles. En moltes d'estes localitats i ciutats les costums per a eixe dia són molt similars, beneir als animals domèstics i com no, la cremada de les fogueres.
L'història de Sant Antoni es remonta al sigle III-IV, en l'alt Egipte, quan un llaurador facendat, a l'edat de vint anys va decidir distribuir tots els seus bens entre els pobres i retirar-se al desert a portar una vida espiritual. Des de llavors va quedar com el patró del animals domèstics. S'afirma que est home va viure fins als 105 anys i que va donar l'orde que les seues despulles mortals reposaren en tomba anònima. Pero, sobre el 561 les seues relíquies van ser traslladades a Aleixandria, a on foren venerades fins el sigle XII, d'allí les van traslladar a Costantinoble. Quan l'Imperi Costantinoble va caure, les seues restes foren portades fins a França des d’a on arribaren a tota Espanya, incloses les terres valencianes allà pel sigle XIV.
Una de les festes més tradicionals dels nostres pobles. En principi la benedicció era quasi exclusiva per als animals de llaurança, pero en l'actualitat, degut a les modernisacions del camp en les màquines, a est acte acodixen més animals de companyia cada any, encara que en molt pobles podem vore una gran varietat, sobre tot de cavalls.
La tradició mana portar els animals en processó fins, a les iglésies on són beneïts tants ells, com els pans que passen per l'aigua beneïda i es repartixen entre la gent. Dies plens d'actes que acaben la nit del 16 al 17 quan totes les fogueres són reduïdes a cendres.
L'història de Sant Antoni es remonta al sigle III-IV, en l'alt Egipte, quan un llaurador facendat, a l'edat de vint anys va decidir distribuir tots els seus bens entre els pobres i retirar-se al desert a portar una vida espiritual. Des de llavors va quedar com el patró del animals domèstics. S'afirma que est home va viure fins als 105 anys i que va donar l'orde que les seues despulles mortals reposaren en tomba anònima. Pero, sobre el 561 les seues relíquies van ser traslladades a Aleixandria, a on foren venerades fins el sigle XII, d'allí les van traslladar a Costantinoble. Quan l'Imperi Costantinoble va caure, les seues restes foren portades fins a França des d’a on arribaren a tota Espanya, incloses les terres valencianes allà pel sigle XIV.
Una de les festes més tradicionals dels nostres pobles. En principi la benedicció era quasi exclusiva per als animals de llaurança, pero en l'actualitat, degut a les modernisacions del camp en les màquines, a est acte acodixen més animals de companyia cada any, encara que en molt pobles podem vore una gran varietat, sobre tot de cavalls.
La tradició mana portar els animals en processó fins, a les iglésies on són beneïts tants ells, com els pans que passen per l'aigua beneïda i es repartixen entre la gent. Dies plens d'actes que acaben la nit del 16 al 17 quan totes les fogueres són reduïdes a cendres.
I com no podia ser d'atra manera, en lo Regne de Valéncia tenim el plaer de contar en la Foguera més gran a nivell mundial, la Foguera de Canals, la qual està inscrita en el llibre Guinnes dels Récorts. D'igual manera des de l'any 2008 la Generalitat va Otorgar el títul honorífic de Festa d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana a les celebracions constitutives de les Festes Patronals en Honor a Sant Antoni Abat de Canals.
Des de CCV es volem sumar a esta celebració i tradició com ho fem en totes les festes i tradicions de les nostres terres i donar la més sincera enhorabona a tots, fent menció especial a Canals per portar el nom de la Comunitat Valenciana per tot lo món.
Des de CCV es volem sumar a esta celebració i tradició com ho fem en totes les festes i tradicions de les nostres terres i donar la més sincera enhorabona a tots, fent menció especial a Canals per portar el nom de la Comunitat Valenciana per tot lo món.
En el Reino de Valencia las fiestas no dan tregua, aun estamos con la resaca de los Reyes de Oriente cuando ya está aquí San Antonio Abad, que a lo largo de toda España se celebra dependiendo de la tradición de cada pueblo y ciudad, de igual modo ocurre en la Comunidad Valenciana en donde se celebra el diecisiete de enero el día grande de esta fiesta tan arraigada en nuestros pueblos. En muchas de estas localidades y ciudades las costumbres para ese día son muy similares, bendecir a los animales domésticos y como no, “la cremà” de las hogueras.
La historia de San Antonio se remonta al siglo III-IV, en el alto Egipto, cuando un agricultor hacendado, a la edad de veinte años decidió distribuir todos sus bienes entre los pobres y retirarse al desierto a llevar una vida espiritual. Desde entonces quedó como el patrón de los animales domésticos. Se afirma que este hombre vivió hasta los 105 años y que dio la orden de que sus restos mortales reposaran en tumba anónima. Pero, sobre el 561 sus reliquias fueron trasladadas a Alejandría, donde fueron veneradas hasta el siglo XII, de allí las trasladaron a Constantinopla. Cuando el Imperio de Constantinopla cayó sus restos fueron llevados hasta Francia desde donde llegaron a toda España, incluidas las tierras valencianas allá por el siglo XIV.
Una de las fiestas más tradicionales de nuestros pueblos. En principio la bendición era casi exclusiva para los animales de labranza, pero en la actualidad, debido a las modernización del campo con las máquinas, a este acto acuden más animales de compañía cada año, aunque en muchos pueblos podemos ver una gran variedad , sobre todo de caballos.
La tradición manda llevar los animales en procesión hasta las iglesias donde son bendecidos tantos ellos, como los panes que pasan por el agua bendita y se reparten entre la gente. Días llenos de actos que terminan la noche del 16 al 17 cuando todas las hogueras son reducidas a cenizas.
Y como no podía ser de otra manera, en el Reino de Valencia tenemos el placer de contar con la Hoguera más grande a nivel mundial, la Hoguera de Canals, la cual está inscrita en el libro Guinnes de los Records. De igual manera desde el año 2008 la Generalitat Otorgar el título honorífico de Fiesta de Interés Turístico Autonómico de la Comunidad Valenciana a las celebraciones constitutivas de las Fiestas Patronales en Honor a San Antonio Abad de Canals.
Desde CCV se queremos sumar a esta celebración y tradición como lo hacemos en todas las fiestas y tradiciones de nuestras tierras y dar la más sincera enhorabuena a todos, haciendo mención especial a Canales para llevar el nombre de la Comunidad Valenciana por todo el mundo.
0 comentarios:
Publicar un comentario