En celebrar-se enguany el centenari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, institució l’acció de la qual no té un atre objectiu que la defensa de les senyes d’identitat valencianes, i d’entre totes elles la llengua, que és l’expressió máxima d’una cultura, com aixina reconeix la sociollingüística, les mostres de felicitació i artículs sobre l’història d’esta institució són numerosíssims, i no pot ser d'atra manera, que el llegítim ent normatiu de la Llengua Valenciana tinga eixe reconeiximent per part de la societat, que no ha segut tal per part dels polítics que mal governen esta terra des de fa més de 35 anys.
Pero lo que no es pot consentir és que el pancatalanisme, com sempre ha fet, utilice la tècnica del camalleó i es vista en una pell que no és la seua, puix el pancatalanisme sempre ha demostrat un despreci absolut ad esta institució per tot lo que ella significa en la difusió de la valenciania. I és la técnica amprada en les pàgines del Levante-EMV per Ferran Pastor Belda en un artícul publicat el 20 de giner, a on torna a repetir la ya manida propaganda del catalanisme, de que la RACV, quan és fundada en 1915 com a Centre de Cultura Valenciana per la Diputació Provincial de Valéncia, té l’objectiu fundacional de fer convergir a les llengües valenciana i catalana, propòsit que supostament tindrà l’Acadèmia fins a 1980, quan lo que ell despectivament nomena “secessionisme blaver”, es fa en el control de l’institució, desvirtuant el seu caràcter unitariste.
Puix be, senyors, res més llunt de la realitat, puix si ben és cert que el valencianisme de principis del Sigle XX té dos tendències, una que encapçala Teodor Llorente Olivares i que es denomina com a “poetes de guant”, i una atra que encapçala Constantí Llombart i que es denomina “poetes d’espardenya”, mai en el seu objectiu fundacional estigué fer convergir dites llengües, puix els poetes de guant sempre defengueren que la Llengua Valenciana era independent, pero formada a partir del llemosí, utilisant un lèxic arcaisant, pero mai català, mentres que els poetes d’espardenya defenien una normativisació de la Llengua Valenciana a partir del parlar popular.
I en eixa divisió estem quan es crea el CCV, del qual entra a formar part inmediatament el P. Lluís Fullana i Mira, ilustre filòlec i el més gran prohom que ha conegut Valéncia en la seua història. El P. Fullana inmediatament rep l’encàrrec de l’institució d’elaborar una Gramàtica per a ser editada per la mateixa, i és aixina com s’edita la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana en 1915.
Fer passar al P. Fullana per catalaniste és un insult a l’inteligència, puix res més llunt de la realitat; qui dirigí la Càtedra de Llengua Valenciana en l’Universitat Lliterària –Càtedra impulsada pel CCV-; ostentà una cadira en la RAE en representació de la Llengua Valenciana; qui firmà les Bases ortogràfiques del 32 atés lo caràcter provisional i quan va vore que eren un engany, va eixir-se’n d’ell i a l’any següent edità l'Ortografia Valenciana, reafirmant aixina lo que havia expost en la seua gramàtica de 1915 i, finalment, qui denuncià a tots aquells que volien reduir la Llengua Valenciana a un simple dialecte d’una suposta gran llengua catalana, mai podrà ser calificat d’una atra manera que la de gran defensor de la cultura i la llengua valencianes.
No volem estendre-nos massa, puix no cal recordar que és cert que, durant el franquisme, certes persones que componien la Junta de Govern del CCV viraren cap al catalanisme, pero com l’història posa a cada u en el lloc que li correspon, això ho deixarem per a una posterior disertació sobre el tema.
És per això, que des de Círcul Cívic Valencià volem traslladar-los el millor homenage que es pot fer a dita institució i a dit home, i són les paraules d’Òscar Rueda durant el Dia de la Llengua Valenciana en la presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la RACV, també coneguda com la Gramàtica del Centenari, en la qual els autors de la mateixa se reafirmen el seu objectiu de contribuir a la normativisació de la Llengua Valenciana des d’una perspectiva completament autòctona i independent, sense mirar cap al IEC ni cap a la RAE, alluntant-se per complet de l’híbrit creat i fomentat per la AVL.
Argumenta Òscar Rueda que els valenciaparlants sempre han tingut una consciència efectiva de la llengua que parlaven, i això ho demostra en proves fefaents com l’enquesta realisada a lo llarc del territori valencià en els anys 30, a on la totalitat dels valenciaparlants afirmaven parlar Llengua Valenciana, i tindre una consciència idiomàtica independent respecte de les Llengües Catalana i Castellana. I és per això que la nova Gramàtica es fonamenta en la llengua real, viva i parlada pel poble valencià, en tot el territori que es comprén des del riu Sénia fins al riu Segura.
En definitiva, #100AnysDeRACV i lo que encara farà esta institució per la Llengua Valenciana, que, estem convençuts, serà sempre lo correcte.
Puix be, senyors, res més llunt de la realitat, puix si ben és cert que el valencianisme de principis del Sigle XX té dos tendències, una que encapçala Teodor Llorente Olivares i que es denomina com a “poetes de guant”, i una atra que encapçala Constantí Llombart i que es denomina “poetes d’espardenya”, mai en el seu objectiu fundacional estigué fer convergir dites llengües, puix els poetes de guant sempre defengueren que la Llengua Valenciana era independent, pero formada a partir del llemosí, utilisant un lèxic arcaisant, pero mai català, mentres que els poetes d’espardenya defenien una normativisació de la Llengua Valenciana a partir del parlar popular.
I en eixa divisió estem quan es crea el CCV, del qual entra a formar part inmediatament el P. Lluís Fullana i Mira, ilustre filòlec i el més gran prohom que ha conegut Valéncia en la seua història. El P. Fullana inmediatament rep l’encàrrec de l’institució d’elaborar una Gramàtica per a ser editada per la mateixa, i és aixina com s’edita la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana en 1915.
Fer passar al P. Fullana per catalaniste és un insult a l’inteligència, puix res més llunt de la realitat; qui dirigí la Càtedra de Llengua Valenciana en l’Universitat Lliterària –Càtedra impulsada pel CCV-; ostentà una cadira en la RAE en representació de la Llengua Valenciana; qui firmà les Bases ortogràfiques del 32 atés lo caràcter provisional i quan va vore que eren un engany, va eixir-se’n d’ell i a l’any següent edità l'Ortografia Valenciana, reafirmant aixina lo que havia expost en la seua gramàtica de 1915 i, finalment, qui denuncià a tots aquells que volien reduir la Llengua Valenciana a un simple dialecte d’una suposta gran llengua catalana, mai podrà ser calificat d’una atra manera que la de gran defensor de la cultura i la llengua valencianes.
No volem estendre-nos massa, puix no cal recordar que és cert que, durant el franquisme, certes persones que componien la Junta de Govern del CCV viraren cap al catalanisme, pero com l’història posa a cada u en el lloc que li correspon, això ho deixarem per a una posterior disertació sobre el tema.
És per això, que des de Círcul Cívic Valencià volem traslladar-los el millor homenage que es pot fer a dita institució i a dit home, i són les paraules d’Òscar Rueda durant el Dia de la Llengua Valenciana en la presentació de la nova Gramàtica de la Llengua Valenciana de la RACV, també coneguda com la Gramàtica del Centenari, en la qual els autors de la mateixa se reafirmen el seu objectiu de contribuir a la normativisació de la Llengua Valenciana des d’una perspectiva completament autòctona i independent, sense mirar cap al IEC ni cap a la RAE, alluntant-se per complet de l’híbrit creat i fomentat per la AVL.
Argumenta Òscar Rueda que els valenciaparlants sempre han tingut una consciència efectiva de la llengua que parlaven, i això ho demostra en proves fefaents com l’enquesta realisada a lo llarc del territori valencià en els anys 30, a on la totalitat dels valenciaparlants afirmaven parlar Llengua Valenciana, i tindre una consciència idiomàtica independent respecte de les Llengües Catalana i Castellana. I és per això que la nova Gramàtica es fonamenta en la llengua real, viva i parlada pel poble valencià, en tot el territori que es comprén des del riu Sénia fins al riu Segura.
En definitiva, #100AnysDeRACV i lo que encara farà esta institució per la Llengua Valenciana, que, estem convençuts, serà sempre lo correcte.
Twitter : @CCivico_val
Facebook: https://www.facebook.com/CirculoCivico
Al celebrarse este año el centenario de la Real Academia de la Cultura Valenciana, institución de acción de la cual no tiene otro objetivo que la defensa de las señas de identidad valencianas, y entre otras coses entre ellas la lengua, que es la expresión máxima de una cultura, como reconocer la sociolingüística, las muestras de felicitación y artículos sobre la historia de esta institución son muchas, y no es por menos que el legítimo ente normativo de la Lengua Valenciana tenga ese reconocimiento por parte de la sociedad, no así de los políticos que mal gobiernan esta tierra desde hace más de 35 años.
Pero lo que no se puede consentir es que el pancatalismo, como siempre ha hecho, utilice el camaleón y se vista en una piel que no es la suya, pues el pancatalanismo siempre ha demostrado un desprecio absoluto a esta institución por todo lo que ella significa en la difusión de la valencianía. Y es la técnica utilizada en las páginas del Levante-EMV por Fernando Pastor Belda en un artículo publicado el 20 de Enero, donde vuelve a repetir la ya conocida propaganda del catalanismo de que la RACV, cuando se fundó en 1915 como Centro de Cultura Valenciana por la Diputación Provincial de Valencia, tiene el objetivo fundacional de hacer converger a las lenguas valenciana y catalana, propósito que supuestamente llama “secesionismo azul” se hace en el control de la institución desvintuándola.Pues bien, señores, nada más lejos de la realidad, pues si bien es cierto que el valencianismo de principios del Siglo XX tiene dos tendencias, que encabeza Teodoro Llorente Olivares y que se denomina como a “poetas de guante”, y otra que encabeza Constantino Llombart y que se denomina “poetas de alpargata”, nunca en su objetivo fundacional estuvo hacer converger citadas lenguas, utilizando un léxico arcaizante, pero nunca catalán, mientras que los “poetas de alpargata” defendían una normativización de la Lengua Valenciana a partir del hablar popular.
Y en esa división estamos cuando se crea el CCV, del cual entra a formar parte inmediatamente el P. Luís Fullana Mira, ilustre filólogo y el más gran hombre que ha conocido Valencia en su historia. El P. Fullana inmediatamente recibe el encargo de la institución de elaborar una Gramática para ser editada por la misma, y es así como se edita la Gramática Elemental de la Lengua Valenciana en 1918.
Hacer pasar al P. Fullana por catalanista es un insulto a la inteligencia, pues nada más lejos de la realidad, que dirigió la Cátedra de Lengua Valenciana en la Universidad Literaria –Cátedra impulsada por CCV-; ostenta una silla en la RAE en representación de la Lengua Valenciana; quien firmó las Bases del 32 entendido el carácter provisional y cuando vio que era un engaño, se salió de él y al año siguiente volvió a reeditar completamente su Gramática Elemental de la Lengua Valenciana de una manera más moderna y popular, para acercar esa normativización a lo que hablaba el pueblo valenciano y, finalmente, quien denunció a todos aquellos que querían reducir la Lengua Valenciana a un simple dialecto de una supuesta gran Lengua Catalana, nunca podrá ser calificado de otra manera que la de gran defensor de la cultura y la lengua valencianas.
No queremos extendernos mucho, pues no hace falta recordar que es cierto que durante el franquismo ciertas personas que componían la Junta de Gobierno del CCV viraron hacia el catalanismo, pero como la historia pone a cada uno en el sitio que le corresponde, eso lo dejaremos para una posterior disertación sobre el tema.
Es por ello, que des de Círculo Cívico Valenciano queremos trasladarlos el mejor homenaje que se puede hacer a dicha institución y a dicho hombre, y son las palabras de Oscar Rueda durante el Dia de la Lengua Valenciana en la presentación de la nueva Gramática de la Lengua Valenciana de la RACV, también conocida como la Gramática del Centenario, en la cual los autores de la misma afirman su objetivo de contribuir a la normativización de la Lengua Valenciana desde una perspectiva completamente autóctona e independiente, sin mirar hacia el IEC ni hacia la RAE, alejándose por completo del híbrido creado y fomentado por la AVL.
Argumenta Oscar Rueda que los valencianos-hablantes siempre ha tenido una conciencia afectiva de la lengua que hablaban, y eso demuestra en pruebas fehacientes como la encuesta realizada a lo largo del territorio valenciano en los años 30, donde la totalidad de los valencianos-hablantes afirmaban hablar la Lengua Valenciana, y tener una conciencia idiomática independiente respecto de las Lenguas Catalana y Castellana. I es por ello que la Nueva Gramática se fundamenta en la lengua real, viva y hablada por el pueblo valenciano, en todo el territorio que comprende desde el rio Senia al rio Segura.
En definitiva, #100AnysDeRACV y lo que todavía hará esta institución por la Lengua Valenciana, que, estamos convencidos, será siempre lo correcto.
Twitter : @CCivico_val
Facebook: https://www.facebook.com/CirculoCivico
0 comentarios:
Publicar un comentario