La societat civil valenciana, de forma majoritaria, segons enqüesta del CIS realisada entre 2000 i 2004, en un percentage del 64,4%, és conscient que el valencià és una llengua independent i pròpia dels valencians. 2/3 dels ciutadans valencians. A pesar de les indecents inversions en política llingüística catalanista i ingeniería social, i del control que el catalanisme ha eixercit en el sistema educatiu valencià durant els últims 30 anys. #30AnysDeCatalanisme.
Segons enqüesta del CIS en CCAAs en dos llengües oficials, publicada en 1996, de la qual afegim captura de pantalla, el 54% dels enqüestats valencians tenen com a llengua materna el castellà, el 39% el valencià, el 5% tenen castellà i valencià com a llengües maternes indistintes, i a soles un 1% dels enqüestats considera el català com a llengua materna. Esta última senya és molt indicativa: el dictàmen de l´AVL (eixe que parla de la "doble denominació valencià - català a lo llarc de l´història") és una gran falàcia política.
Vistes estes premises, entenem de necessitat que existixca una oposició social a l´imposició del català com a llengua cooficial.
Sabem que l´AVL fon una condició política de Jordi Pujol a José María Aznar per a pactar la governabilitat d´Espanya en 1996, i que la seua creació i funcions no corresponen a una necessitat sociocultural valenciana (ya teníem la RACV per a normativisar el valencià), sino més bé a una imposició no consultada als valencians, al pagament d´un prèu polític a on una de les senyes d´identitat valencianes fon la moneda de canvi.
Pero els valencians hem de reivindicar que aquella hipoteca ya està més que pagada, i que ara mos toca a mosatros decidir, per primera vegada en 30 anys, quina és la llengua que parlem, com s´anomena, qui la normativisa i com s´ha d´ensenyar a les novelles generacions.
Patim constants agresions culturals des de l´esquerra, per definició, catalanista, i des del seu entramat associatiu, del qual són matrius Acció Cultural i Escola Valenciana. Pero el PPCV també té la seua part de culpa en esta història: incapaç de plantar-se davant les exigències de Génova en 1996, no ha fet atra cosa que mirar cap a un atre costat durant tots estos anys, venent valencianitat en finalitat electoral, pero colaborant inclús activament en generoses subvencions en l´entramat associatiu i editorialiste catalaniste.
Sabem que l´AVL fon una condició política de Jordi Pujol a José María Aznar per a pactar la governabilitat d´Espanya en 1996, i que la seua creació i funcions no corresponen a una necessitat sociocultural valenciana (ya teníem la RACV per a normativisar el valencià), sino més bé a una imposició no consultada als valencians, al pagament d´un prèu polític a on una de les senyes d´identitat valencianes fon la moneda de canvi.
Pero els valencians hem de reivindicar que aquella hipoteca ya està més que pagada, i que ara mos toca a mosatros decidir, per primera vegada en 30 anys, quina és la llengua que parlem, com s´anomena, qui la normativisa i com s´ha d´ensenyar a les novelles generacions.
Patim constants agresions culturals des de l´esquerra, per definició, catalanista, i des del seu entramat associatiu, del qual són matrius Acció Cultural i Escola Valenciana. Pero el PPCV també té la seua part de culpa en esta història: incapaç de plantar-se davant les exigències de Génova en 1996, no ha fet atra cosa que mirar cap a un atre costat durant tots estos anys, venent valencianitat en finalitat electoral, pero colaborant inclús activament en generoses subvencions en l´entramat associatiu i editorialiste catalaniste.
... pero l´escaparatisme ya no funciona. La societat valenciana ha començat a alçar la veu i a dir "NO MOS ENGANYEU MÉS". Inclús dins de les files del PPCV ya començen a eixir veus que es planten davant tota esta injerència catalanista i tot este colaboracionisme.
2015 s´acosta, i el PPCV patix greu risc de perdre la seua hegemonía electoral. El vot valencianista va a ser decissiu en les eleccions autonòmiques i municipals de 2015.
YA NO MOS POT VENDRE NINGÚ DURANT MÉS TEMPS LES CANTINELES DE LA "UNITAT DE LA LLENGUA".
YA NO MOS PODEN ENGANYAR MÉS ESGRIMINT FALSOS DISCURSOS VALENCIANISTES.
YA NO MOS PODEN ADOCTRINAR MÉS EN ELS CENTRES EDUCATIUS SENSE QUE MOS DONEM CONTE DE LO QUE PASSA.
YA COMENÇEM A PLANTAR CARA I A DIR NO A LES IMPOSICIONS.
... i com el coneiximent i la informació són poder, ara el poder torna al carrer, al colege, a la universitat, a la oficina, al mercat... perque ya sabem lo que passa, i mos han d´escoltar ben fort cada vegada que digam NO.
En això consistix la REVOLUCIÓ CÍVICA, i en eixe sentit hem de créixer i fer-mos forts front al catalanisme. Per a desterrar eixe càncer sociocultural que patim definitivament de la nostra terra. ¿T´unixes a la #RevolucióCívica valenciana?
0 comentarios:
Publicar un comentario