HOMENAGE A SAN VICENT FERRER

HOMENAGE A SAN VICENT FERRER

Representants de l’associació Círcul Cívic Valencià estigué present ahir en l'acte organisat per Las Provincias en forma d'homenage en el antic Convent de Santo Domingo.

Estigueren presents la majoria, i pràcticament totes les associacions i entitats valencianistes per recolzar i fer front al llamentable agravi que supongué la cancelació dels actes per part de l'Universitat de Valéncia alegant protestes i amenaces de boicot – covardia i excuses per a no reconéixer a qui va fundar l'Universitat a on ara estudien i treballen qui l'han negat en una cancelació “irracional” i “chantage” vixcuts en l'acte impulsat inicialment per l'Universitat.

¡¡¡ San Vicent Ferrer va fer la Càtedra de Valéncia !!!

Des de CCV recolzem el nomenament de “Doctor de l'Iglésia” al temps que el nostre patró i el valencià més universal que ha hagut en tots els temps. San Vicent Ferrer fon un gran humanista, teòlec, polític (en el més bon sentit d'esta paraula), juriste, gran orador i embaixador de Valéncia en la seua época, al temps que intervingué en la Corona d'Aragó i l'unitat en Castella per a la formació d'Espanya. 

La seua manera de tractar a tots per igual és lo que fa que hui en dia tinga representació en França, Itàlia, Suïssa i fronters d'Alemanya. Sense oblidar que té la seua pròpia estàtua i és molt reconegut en Nova York. 

Si hem de posar una nota negativa en l'acte d'ahir, esta va dirigida al retor per citar als més que dubtosos valencians Fuster i Estellés, quan hauria pogut nomenar a tants i tants prolífics escritors que hem tingut i tenim en Valéncia. 

Com a nota històrica per a informació de la gent deixarem un fragment del seu testament que va fer ya en el llit de mort, en Vannes, França, en el delirium mortis, s'alçà del llit i se'n volgué tornar a Valéncia a morir, volia morir en la terra a on va nàixer.

Va fer dos testaments, el dedicat a tot el poble valencià deya, segons el pare canonge i historiador Josep Sanchis i Sivera:

"Sempre ha ocupat ma pàtria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afanys, contínuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encaminades a son major be i felicitat. No tan fàcilment s'oblida el lloc a on se veu la llum primera, a on se reben les carícies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d'a on vaig nàixer i deprenguí el camí de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Sí, allà formí mon cor, també fortifiquí la meua ànima per a mamprendre l'apostolat que Deu m'encomanà. ¡ Pobre pàtria meua !, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistència, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidaré. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortaré, yo intercediré per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma protecció no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que muic beneint-los i dedicant-los mon últim sospir."